A l'escola de sobte s'apagaren totes les llums, el cel ennegrit per un mar dens de núvols, començà a tronar, un llamp va caure al pati i socarrimà la bicicleta del director, la por se'n va anar i es va transformar en unes rialles escandaloses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
9 comentaris:
el riure és capaç d'il·luminar l'habitació/ànima més fosca.
:)
Conclusió: Els nens no s'aprecien gaire al pobre senyor director :-)
Això deu ser a can Harry Potter, no?
Em sembla molt que l'única por que no va marxar va ser la del director imaginant-se tornant a casa caminant, no? ;P
una bona forma de rebaixar la tensió :P i apujar la del director, no cal dir :)
Pobre director!
i es va fer justícia? com era aquest director? temible?
El riure sempre és cosa bona. Un bon riure és aquell capaç d'estripar la por i trencar els plors i ens millora l'humor en un instant^^ Els nens ho viuen tot sovint això... .. .
Tot i així, allò que fa riure a uns pot fer mal a algú altre... com al pobre director que ha tingut prou punteria per encertar el lloc on anava a caure el llamp per aparcar la bicicleta XD
The quality of a person's life is in direct proportion to their commitment to
excellence, regardless of their chosen field of endeavor
___________________
cheap rugs onlinepayday advance loans
Publica un comentari a l'entrada