Ves al contingut principal

la dansa de la neu

Les coses no passen perquè si!
Foto: bbc news

Comentaris

Déjà vie ha dit…
ben dit. ;) mencanta!
Anònim ha dit…
És cert: Això que estiguem 24 hores sense llum, no passa perquè si. Què bé que haurà anat als defensors de la Mat...
Carme ha dit…
Home, ja has trobat als responsables? :)
Assumpta ha dit…
Si us plau, senyors dansaires, que podrien fer la "dansa del dia fred amb un solet suau i dolç que fa venir ganes d'anar a passejar?" moltes gràcies :-)
Eulàlia Mesalles ha dit…
efectivament, no passen perquè sí
Deric ha dit…
ja deia jo que no podia ser!
;)
sargantana ha dit…
vaja....ara ho entenc!!
caxis!!
sànset i utnoa ha dit…
Estic amb l'Assumpta; dia fred però amb solet, com el que ha fet avui a Tarragona!

Utnoa
rits ha dit…
ara s'enten tot!!! xò on èren quan la sequera de fa dos estius?????
XeXu ha dit…
Quin ets tu de tots aquests?
Anònim ha dit…
"Les coses no passen perquè si!"
(Descric)


Potser la neu vol demostrar-nos que la primavera no és cansa pas de florir!

I heus ací que la primavera floreix perquè sí!

I heus ací que l'hivern fa bé perquè sí!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
estrip ha dit…
Assumpta t'han escoltat!
Xexu, la foto va quedar tallada i no se'm veu, però amb un cabell igual un timbal i unes baquetes.

Jo em penso que ni la primavera passa perquè si, ni l'hivern...
Assumpta ha dit…
És que va ser una petició molt respectuosa i educada :-))
elur ha dit…
a vegades les pregàries arriben al destinatari corresponent...
Saeshmea ha dit…
Ja m'agrada, la neu... però a casa portem sense llum des del dilluns a les 4h (com a casi tot Girona) i encara no ens han posat transformador... .. . Ara m'he escapat a la facultat perquè necessitava enviar un e-mail urgent... .. . _ _|| de debó... una nit, està bé... però tres, són massa!!
sànset i utnoa ha dit…
ahg!

Ja m'ho vaig imaginar!

*Sànset*

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...