Ves al contingut principal

per endavant

Coses per fer a una setmana de primavera: fer una foto d'un ametller mentre floreix, abrigar-se molt de nit i desabrigar-se al migdia, esternudar i no saber si és un constipat o l'al·lèrgia, anar al Montseny a fer un ninot de neu pel matí i a prendre el Sol en una terrassa a l'hora de dinar. Fer el compte enrere o el compte endavant, anar a tres manifestacions una en contra i dues a favor, passar la revisió del cotxe, corregir exàmens i endevinar la nota, veure't entre setmana amb algú que només veus el cap de setmana i escriure un post al revés.

Comentaris

Assumpta ha dit…
esternudar i no saber si és un constipat o l'al·lèrgia ;-)))

Aquest "veure't entre setmana amb algú que només veus els caps de setmana" sembla fantàstic :-)

Però el que jo tinc ganes de veure és el teu post escrit al revés!! :-))
elur ha dit…
ens haurem d'esperar una setmaneta que encara som a l'hivern ;) tot i que el plan és magnífic!
Eulàlia ha dit…
ei, jo també recalco lu d'estornudar i no saber si és un constipat o al·lèrgia!! aissss encara que el 99% dels casos l'estornut és d'al·lèrgia, no?

he intentat escriure el comentari al revés... i la sang em pujava (baixaba) al cap..

;)
Sadurní Vergés ha dit…
...i que arribi, que arribi la primavera d'una vegada, ja!

Salutacions,
S.
Anònim ha dit…
Què vols dir, que estàs caps per avall?
XeXu ha dit…
Merda, ja només queda una setmana per la primavera? Jo sí que em posaré del revés!
estrip ha dit…
Em sembla que últimament no contesto molt... el temps m'apreta!

Assumpta, et prometo un post al revés, és a dir un tsop!

elur, ja es veuen tota mena d'ocells primaverals no?

Eulàlia, o el canvi de temps que també congestiona una mica! Salut!

Sadurní, com deia aquell, -ja la tenim aqui!

iaiapunkarra, de potes enlaire, t'agrada més?

Xexu, no pateixis home, que també acabarà passant...
Assumpta ha dit…
Jajaja ja saps el que diu el refrany, eh? "Als sants i als minyons no els prometis si no els dons" i jo per santa em falta bastant, però de criatura en sóc molt ;-)) ara esperaré el meu tsop amb il·lusió :-))
Carme ha dit…
Uns plans genials, m'han encantat... visca la contradictòria primavera!
elur ha dit…
fa un parell de setmanes que el meu germà va veure orenetes al poble, les flors ja han començat a tapissar espais verds, els dies són més llargs, hi ha més llum... i també hi ha ganes d'anar més lleugers de roba... però encara som a l'hivern, umm necessito gaudir-ne fins l'últim dia, sincerament se m'ha fet curt... ;*)
fada ha dit…
Per dissabte tinc plans barcelonins, però diumenge toca fer la visita a la platja, per començar a fer boca. Ritual iniciàtic del bon temps. Per a mi la primavera és bonica per ella mateixa però sobretot perquè és el preludi de la millor època de l'any: l'estiu.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...