Desembarquem amb la motxilla a l'esquena, empenyent la bicicleta per sortir del vaixell. Aturats, amb els mapes oberts i definint la ruta: Farem cap a l'abrupte nord, després cap al romàntic est, visitarem les turístiques i nues cales del sud i de camí altre cop al oest, dormiren sota el porxo d'un casalot a les afores d'aquell poble on no se li acumulen els anys. I amb la samarreta de record que diu “una volta en velo per s'illa de ...”, pujarem de nou al vaixell per creuar l'admirable mediterrània.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
7 comentaris:
quina enveja! bon cap de setmana :)
Ooooooh :-)))
M'hi apunto!!!!
Uauuuuu!!! Sona fantàstic! Que el temps us hi acompanyi i els déus afavoreixin el vostre viatge.
Jo no sabria dir si es tracta d'una situació ja viscuda o futura, però que val la pena viure-la, això sí que ho sé!
m'has recordat allò de "tonight, tonight... i wanna bé with you..." la cançoneta de l'any passat!!!
vacancetes ben merescudes!!!!
jo vull venir...
molts petons!
Publica un comentari a l'entrada