Ves al contingut principal

òscar a la millor denuncia

Hi havia una vegada un poble de pescadors que durant un temps va ser més conegut per les festes nocturnes dels seus turistes que per altres coses. Doncs aquest poble ha tornat a sortir a les planes dels diaris, però per un fet totalment diferent. M'explico:

Fa molt i molt de temps, quan els premis de cinema més importants d'Amèrica nom dels quals no anomenaré per no ser denunciat, ja eren coneguts, però la industria del cinema encara no havia esdevingut tant selvàtica com ara, i encara menys els drets d'autor, en aquest poble una empresa es va dedicar a fabricar estatuetes simulant els esmentats premis, però atorgats a mares, pares, amics, parelles etc. en comptes de a les pel·lícules.

El fet és que gràcies a aquesta empresa i a l'expansió d'estatuetes que això va produir, va contribuir a difondre la popularitat dels premis. Tothom en tenia alguna a casa seva fruit d'un regal que li havien fet a ell o a algun membre de la família. Ara però, ja no se'n veuen gaires.

Doncs, entre que no se'n veuen gaires i que no sé si deu ser la crisi del cinema que diuen que hi ha però que no hi ha, sinó no entenc les cues que sempre he de fer quan hi vaig, que a alguna ment brillant o potser algun membre de l'acadèmia que s'avorria a l'atur, ha decidit posar una denuncia per no tenir-ne els drets a utilitzar-ne la imatge i símbol.

I és que jo ja ho entenc que hi han uns drets que s'han de protegir, però perquè no tenen en compte també el favor que els hi van fer primer, el fet de popularitzar molt els premis, i en comptes de posar un denuncia, en parlen i estableixen uns preus perquè a partir del moment en que considerin oportú comencin a pagar aquestes taxes?

Això també és un avís a tots aquells premis que en la catosfera poden haver sorgit i anomenar -se com a Òscar al millor bloc.... compte! (ai que ja he dit el nom).

Comentaris

XeXu ha dit…
Ja ho saps noi, si algú ens plagia el premi de c@ts per donar a la gent de casa, el podem denunciar i encara guanyarem la primera pesseta. Vaig a parlar amb l'SGAE de seguida, que em moro de ganes de fer-me amic del Ramoncin.
Joana ha dit…
En temps de crisi s'han de treu-re peles d'allà on sigui!
Carme ha dit…
Tens raó, són uns desagraïts, però aquest món és així, tothom mira de treure peles de tot arreu.
Assumpta ha dit…
Quan vaig veure la notícia per la tele no m'ho podia creure!! Sembla broma, eh?

Eeeei!! Jo havia pensat donar-li un "C@ts" de broma, així tot carinyós a la meva germana, però ara que he llegit en XeXu i tenint en compte que sóc a casa teva, potser millor que no ho faci... ai, ai... no, no ho he fet, eh? només ho havia pensat!! :-))
Deric ha dit…
de moment el nom Òscar no està registrat perquè t'imagines tots els Òscars del món pagant a Hollywood per poder portar el seu propi nom?
Josep ha dit…
Un comentari col·lateral (com els danys): Avui en dia, les guerres comencen quan ho decideix el govern, però s'acaben quan ho decideix l'opinió pública.
fada ha dit…
No havia sentit la notícia, però veig pels comentaris que va de debò i estic al·lucinant. Ens pensem que ja no ens pot sorprendre res, però la capacitat d'alguns és il·limitada.
kweilan ha dit…
Em sembla molt exagerat i fóra de lloc.
kweilan ha dit…
Em sembla molt exagerat i fóra de lloc.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…