Et vaig veure al cafè, aquell líquid negre reflectia la teva imatge i no gosava beure-me'l. Amb la cullera el remenava i la teva cara es deformava fent giragonses concèntriques. El cambrer me'n va oferir un altre si aquell no m'agradava. Vaig arraconar el vell i vaig posar el nou al mig. Et vaig tornar a veure al cafè, aquell líquid negre reflectia la teva imatge i no gosava beure-me'l. El cambrer me'n va portar més, i vaig acumular cafès damunt la taula. Em vaig aixecar marejada, vaig tornar a mirar la taula i desmaiant-me et vaig veure als cafès.
Una proposta col.lectiva del bloc Adart- lletrAtura - relat amb 100 paraules. Els relats es repartiran en paper pels cafès de Girona.
Una proposta col.lectiva del bloc Adart- lletrAtura - relat amb 100 paraules. Els relats es repartiran en paper pels cafès de Girona.
8 comentaris:
Ostres!!! És boníssim!
Plas, plas, plas, plas!!
Aplaudiments, la ona (com als camps de futbol)
Hauré d'anar a Girona a veure a quin cafè posen el teu relat... perquè segur que els encantarà :-))
quin mareig d'imatges provocadores d'un desmai...
molt bo!
Boníssim! De debò, molt bo!
Molt bo!!!
Ostres què delirant, fa una mica de por i tot, la imatge que mai desapareix!
Quina idea més genial repartir relats pels cafès.
M'agradaria que s'estengués per més llocs.
Aquests de la convocatòria aniran de bòlit, amb tants escrits preciosos! M'agrada el teu!
M'ha encantat!!!! I si a sobre es reparteixen pels cafès de Girona... quina inicativa més xula!! :D
Publica un comentari a l'entrada