dissabte, 13 de març de 2010

neu

També la neu passarà i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.

I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val.

Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot
per uns instants serà quasi perfecte.

Miquel Martí i Pol

4 comentaris:

Carme ha dit...

Sempre em quedo pensant en aquest final, cada vegad a que el llegeixo igual... Només nosaltrs desapareixerem, i "potser" i jo penso... perquè diu potser... per uns instants serà quasi perfecte.

kweilan ha dit...

Un cercle que es tanca. Potser la nostra vida només és això.

Assumpta ha dit...

La neu marxa i, passats uns mesos, torna. Es tanca un cicle? (però no és la mateixa neu, és una altre neu...)

Quan nosaltres marxem [d'aquest món], altres naixeran... Seran persones, també, però diferents.

La neu primera s'haurà fos però nosaltres no, serem a un altre lloc... un lloc on tot serà perfecte i que durarà un instant... etern ;-)

De fet, és que jo tampoc entenc massa el sentit del poema... i això que Martí Pol és dels pocs poetes que no considero difícil :-))

fada ha dit...

Em recorda una cançó dels Esquirols que començava "cal que deixi la meva casa... i els fills que em segueixin potser marxaran ... i l'hivern ens despullarà, de neu ens cobrirà, neu que es fondrà a poc a poc..." I la poesia de Martí i Pol la trobo perfecta del tot.