Ves al contingut principal

no s'assegura el retorn

Es busquen homes per fer un viatge arriscat i perillós.
Fred i perill permanent.
No s'assegura el retorn.


Als anys vint anuncis com aquests per emprendre aventures eren habituals sobretot a les illes britàniques. I hi havia cua de gent que s'hi volia apuntar. Històries fascinadores com la de Ernest Shackleton a l'Antartida o de Will Tilman un dels exploradors que va poder seguir les petjades del Yeti al Nepal, anaven acompanyades de crides com aquesta.

Ara potser seria immoral posar un anunci com aquest, a menys que hi hagués una càmera de televisió al darrera intentant fer-ne un show enganyosament arriscat i perillós.

Comentaris

Clidice ha dit…
sembla mentida com canvien les coses! el mite d'abans alimenta les misèries d'ara :(
Assumpta ha dit…
Doncs m'has fet pensar en el principi de Frankenstein!! El vaig llegir fa poc i també, tota la història és una narració de la vida del protagonista, Víctor Frankenstein, que ell mateix fa al capità d'un vaixell encallat enmig del gel en una expedició d'aquest tipus :-))

Fred constant, perill permanent i risc de no poder tornar a casa...
Sadurní Vergés ha dit…
Amb aquests "erasmus" la joventut sí que tornaria ben espavilada. Menys easyjet i més vaixells a l'Antàrtida. Potser aprendríem a valorar moltes coses.

Salutacions,
S.
XeXu ha dit…
Ja no és tant que sigui estrany un anunci així, sinó que penso que poca gent voldria una 'feina' així. No s'hi apuntarien massa.
elur ha dit…
Ara hi posarien 'Es busquen homes i dones...' segur, i més si s'hagués de retransmetre per televisió.
Anònim ha dit…
El pitjor són aquells que es creuen l'engany. En són tants, que constantment surten programes d'aquests. Com pot ser que hi hagi qui s'ho cregui?
rits ha dit…
com si ja estigués tot descobert, oi? doncs no, segurament encara hi ha viatges arriscats i perillosos, però ara ja ningú s'atreviria.
David ha dit…
Ben cert! Avui de tot se n'ha de fer espectacle, o sigui negoci. Salutacions.
kweilan ha dit…
Un anunci així ens resulta tan estrany!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...