dimarts, 30 de març de 2010

volar

Seguint el camí que voreja grans parets calcàries, ataronjades, grises i blanques, que fan de mirall de l'escalfor d'un Sol amb raigs com aquells que dibuixava fa molts anys a l'escola. Esquivant un pila d'arbres caiguts en la gran nevada. De tant en tant alguna esgarrinxada i de tant en tant una aturada per mirar la ressenya i trobar la via. I un silenci trencat pel fort batec d'unes poderoses ales fan adonar-me'n que potser el que busquem és el mateix, volar.

5 comentaris:

elur ha dit...

oh! com m'agrada, fins i tot l'esgarrinxada!
un post perfecte Estrip, sí sí.

Assumpta ha dit...

Tu ja saps fer volar les paraules... tens molt de guanyat!! ;-))

Clidice ha dit...

volar, amb el cos, amb el somni, amb els textos :)

Deric ha dit...

un passeig pel bosc en un inici de primavera fent esgarrinxades o estrips a la roba

fada ha dit...

Ja sé que el teu post és molt poètic, però jo les ganes de volar les he tingudes més d'un cop en ple embús en hora punta!