Amb solidaritat amb el protagonista de melodia de carrer del 26 de febrer això és el que ha passat:
toca'm,sóc teu
toca'm,sóc teu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
Que xulo!
I és pura coincidència que fessis el post?
Petons!
Ahir vaig estar a Barcelona i no en vaig veure cap, de fet no sabia que hi eren, em vaig assabentar a la nit, quan ja era a casa. M'hagués encantat trobar un i posar-me a tocar al mig del carrer!!!
A mi també m'hagués agradat veure'ls!
Molt bo, elpost i la relació amb l'altre!
:)) hi ha coincidències que són una meravella!
Quina idea tan bona aquest artista!! ;-))
Veus? segur que ho fa ver pensant en el teu protagonista :-)
(Saps si ha fet les paus amb la noia?)
ostres, no sabia don venia, eprò dilluns vaig dinar al parc Joan Miró (prop Pl. Espanya) i allí enmig, un piano.
I una dona tocant Bohemian Rapshody... entre el sol, el dinar i la música, va ser el millor dels àpats de la setmana!!!
Publica un comentari a l'entrada