Ves al contingut principal

parlar i escriure

El que sap no parla, i el que parla no sap, va dir Lao Tseu. I doncs que devia pensar de l'escriure si ni tant sols va deixar escrita una frase com aquesta.

Potser escriure era la pitjor de les coses o potser per allò de que a la transmissió oral és on hi ha la millor saviesa?

Comentaris

XeXu ha dit…
Doncs ja podia dir missa aquest home, escriure és genial. A més, si ho deixes escrit, segur que molta gent ho voldrà llegir.
Assumpta ha dit…
Doncs no sé què dir-te ;-)

És cert que moltes vegades qui més parla és qui menys sap, ara bé, d'aquí treure la conclusió de que "qui sap no parla" ho trobo equivocat ;-)

Com diu en XeXu, escriure és genial!! :-))
Carme ha dit…
I tant que sí! Escriure és genial!

Escriviu, escriviu, que a mi m'agrada llegir-vos!
Albanta ha dit…
Escriure la pitjor de les coses???
Vinga jaaaaaaaa!!!
Ni cas... a escriure companys, sisplau!!
elur ha dit…
EScriure no deixa de ser una manera de parlar :)
Clidice ha dit…
el feed-back blogaire és genial ;)
Eulàlia ha dit…
ei, jo de bla bla bla bla bla bla en se molt! i con tinuo bla bla bla.. ja m'entens, no?

;)
Tu, jo i l'Otis ha dit…
Si qui escriu és el que no sap, llavors potser sí que escriure és la pitjor de les coses...
kweilan ha dit…
Potser no en sabem però ens agrada :)
estrip ha dit…
doncs que ni el llegir, ni el parlar ens faci perdre l'escriure!

No tenia cap dubte que defensaríeu l'escriure! I es que a vegades totes les frases dels savis no son exportables a l'ara, o si?
fada ha dit…
L'única gràcia que li trobo a la transmissió oral és que genera moltes versions diferents.... que després es poden escriure!
elur ha dit…
parlar és escriure a l'aire... ;-)
elur ha dit…
i avui m'han dit aquesta:
'Jo diria que escriure és una manera de pensar. I parlar és, sovint, pensar en veu alta.' (Accidia)
rits ha dit…
mmm, no ho sé, però aquesta me l'escric per totes les vegades que em matxaco pensant que no xerro massa!

escriure és preciós! tan s'hi val si ens fa savis o no.
Myt ha dit…
En llegir-ho, em pregunto si escriure no serà d'alguna manera com parlar en veu baixa, amb molt respecte vers l'altre, al que li donem l'oportunitat de parar de llegir si el que li oferim no li aporta res...

Una abraçada
la Teresa ha dit…
Escriure és parlar sense fer soroll
Núr ha dit…
Ho he buscat, perquè no me'n refiava si ho sabia o no... En Laozi sí, que va escriure... Va escriure el Daodejing (El llibre del Dao i del De, o del Tao i del Te, no sé com ho hauran traduït...).
estrip ha dit…
Potser si, jo vaig llegir que era una transcripció del que ell pensava o deia. Però que l'havia escrit un altre.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...