dilluns, 1 de març de 2010

posta

El groc-taronja de la posta que s'amaga rera la muntanya, embelleix el plataners podats per l'hivern que ressegueixen el camí a banda i banda. A mida que t'apropes en aquest oasi de llum que disminueix, sents com t'endinses en el paisatge d'un instant. A l'Oest el turó enlluerna, i amb la lentitud, els pensaments sobrants fugen, i fan també la seva posta. Aleshores només et quedes tu i et pots mirar endins sense enlluernar-te.

13 comentaris:

Rita ha dit...

i veure el poeta que ets... :-)

elur ha dit...

és molt maco això que expliques Estrip.
Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Quan escrius "així" jo em quedo sense paraules, només em puc admirar i prou :-))

XeXu ha dit...

Sí, estic d'acord amb l'Assumpta. Fer un comentari sobre el text seria desvirtuar-lo.

Carme ha dit...

:) xxxxxxssst!

kweilan ha dit...

Molt bonic!

Joana ha dit...

I quedar-te amb un somriure als llavis...

Josep ha dit...

Avui sí, avui m'ha agradat.

sargantana ha dit...

precios...

estrip ha dit...

gràcies per les vostres paraules. Celebro molt que us agradi.

La veritat es que a vegades veus paisatges realment inspiradors. Concretament aquesta, d'Arbúcies a Hostalrich, amb el Sol amagant-se rera el Montseny, espectacular.

fada ha dit...

:0 !!!! Sublim.

Judith ha dit...

És preciós...

destino ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.