I tot pot ser, i es fon el plom,
i la rosa que cau del cel,
i una mà esquerra i una mà
esquerra no es saben tocar,
i dues flors de ferro i mel,
i estrella flamenca i colom,
per fer l'amor a tot mirar
només hi ha un lloc per posar peu,
just allà on som, al mig del freu
de sol i lluna, que ningú
sap quin dels dos et correspon a tu.
Qui gosa i vol, ni hi creu ni no s'ho creu.
ALQUIMIA D'AMOR, 2
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions
Enric Casasses
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
3 comentaris:
Ja l'he llegit aquest llibre. Em va agradar. Però aquest poema, té un final que no m'agrada... potser no l'entenc.
jo sí sé si sóc sol o lluna!
ains... Jo no entenc res! :S
Publica un comentari a l'entrada