Feia dies que no recordava els somnis però aquell matí després d'haver dormit les hores justes, es va despertar amb un nom al cap. Es va preguntar perquè, perquè aquell nom. Mai recordava els noms o mai somiava amb persones amb nom i cognoms. Segur que era algun senyal, segur! Quan va ser a la feina, va obrir l'ordinador i va anar directament al Google a posar aquell nom: Cent trenta-dos mil vint-i-tres entrades; va començar a pensar que el senyal potser seria un altre dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
Bon apunt, caram, inspirat...si!
Je, je, je... els senyals haurien de ser molt més senzills. Gràcies pel somriure de mitjanit!
Jajajaja... És molt bo!! :-))
Però... potser entre aquells cent treta-dos mil vint-i-tres hi havia algú que...
oh, però existeixen els senyals?
senyals 2.0, elur
I no vas satisfer la teva curiositat? I la nostra?
un agulla en un paller .. vaja no se sap mai deixa't caure potser et punxes i la trobes... ;-)
jo em sembla que hagués buscat entre les 132.023 entrades, jeje.
Et vaig seguint i torno a estar per aquí. Un petonet!!!
Que bo!
Ara que jo me n'hagués mirats uns quants, mai se sap! :P
hahahaha! Jo hauria fet com la Rita!!! Almenys hauria entrat als 10 primers, a veure de qui es tracta! hehehe
Publica un comentari a l'entrada