Al fons estirat sobre una banqueta el més gros puja i baixa una barra de ferro amb uns pesos de color vermell als extrems. A tocar del seu cap, el de la samarreta carbassa llampant l'anima, li compte les vegades que puja i baixa, i en les que ja no pot, l'ajuda. Mentre, al davant la noia dels escalfadors blancs exercita els adductors asseguda en un seient articulat dissenyat especialment per això. Els dos nois ara descansen i se la miren. Al costat dels dos gran miralls, el de la cinta al cap pren una pesa amb cada mà i els mou rítmicament amb un petit acompanyament del tronc. Està concentrat de cara al mirall mirant-se els bíceps com s'inflen i es desinflen, orgullosament. A l'altre banda de la sala una parella jeu a terra després d'esgotar-se fent unes sèries d'abdominals. I al mig, damunt unes cintes, tres noies corren sense moure's de lloc i mirant atentament uns televisors que pengen del sostre. Al costat de l'escala se senten algunes rialles barrejades amb els sons del repicar dels metalls, que tenen les estrafolàries màquines. I a l'exterior, darrera la barra, el musculós cambrer prepara uns batuts de diferents colors per a tres nois que esperen a la taula llegint el diari esportiu. I, a cap d'ells importa si la borsa puja i baixa i també fa múscul, si a fora encara plou o si les indemnitzacions per l'apagada del març valen només una quota de gimnàs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
Això pretén fer-me tenir mala conciència per no anar al gimnàs?
:)
Va, millor admiració per descobrir que tu si que hi vas! Potse r se m'encomana alguna cosa, el tornaré a llegir...
M'hauria agradat més amb una mica de menys de pressa, en fi, és el mal del blogs, que sempre ho fem tot amb poca revisió.
Ai, quins temps aquells del gimnàs. A aquests tan musculats que vesteixen robes (petites) i llampants nosaltres els solíem anomenar 'antiboires'. Suposo que pel de darrere del cotxe, que només serveix per cridar l'atenció.
Et vas quedar sense llum al març i amb el que t'han donat només pagues l'entrada al gimnàs? Doncs això deu ser poc, no? Ho sento...
Mai a la meva vida he anat a un gimnàs (i, veient el resultat, potser millor que sí que hi hagués anat...) :-))
Espero que ahir no et tornessis a quedar a les fosques per 'culpa' del gran temporal de vent i pluja, com que a l'Empordà no hi esteu gens acostumats al vent...
Hola!! Vinc de ca la Kudy... està intentant deixar-te un comentari però no sap per què no pot escriure al teu blog.
Demana si series tan amable de passar un moment per casa seva.
Si cliques aquí et teletransportaràs directament al seu blog FIIIIIIIIIUUUUUUUU
No pateixis que tenen llum, eh? ;-)))
Hehehe aquesta Assumpta és un "terremoto"!
Potser són més feliços amb els seus muscles i passant de tot... Ves a saber...
Well done is better than well said.
Splendidly done is well-advised b wealthier than extravagantly said.
L'Anònim ha tingut una llarga nit d'insomni... pobre.
L'anòmin s'ha superat a cada comentari!
Publica un comentari a l'entrada