Al món hi ha persones que trien i persones que es deixen triar. N'hi ha que trien parella i n'hi ha que són triats. N'hi ha que trien amics i n'hi ha que són triats. N'hi ha que trien el camí i n'hi ha que el camí els tria a ells. No sempre és millor ser qui tria, ni sempre és pitjor ser triat. Hi ha moments per ser a qualsevol de les dues bandes... només cal triar-los.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
i n'hi ha que no podem escatir de cap de les maneres si som dels que triem, destriem, som triats o destriats. O tot plegat o res de res.
Tens raó, hi ha moments per tot!
I a vegades triem i d'altres ens deixem triar. Tot depèn de tantes coses... :-)
així, doncs, tots acabem triant ;)
Cansat d'esperar que algun camí o algú em trii, jo he mirat d'anar fent les meves tries, i no sempre ho he fet bé.
Ostres... està molt bé aquest escrit. És d'aquells que s'han de llegir varies vegades.
... només cal triar-los... o que et triïn, clar ;-)
Si som els que triem, cal que acceptem el que hem triat. I en cas que siguem triats, si no ens agrada, podem triar "destriar-nos"... no???
Bona reflexió.
don que pensar tot aixo...
triar i destriar tampoc és el mateix!
Sempre ens fas pensar!
no és fàcil triar... i deixar que triïn,.... et pots quedar plantada esperant.
exacte, segons què cal triar-ho tu, i segons què cal deixar que et trii, depèn de què sigui i del moment
Publica un comentari a l'entrada