L'aigua de mar a part de les seves propietats refrescants per aquells que passen calor, curatives per aquells que es recuperen d'alguna lesió, visuals per aquells que els agrada l'observació dels cossos humans o relaxants per els qui no passen molt bones nits, també posseeix una propietat de caràcter amplificador. M'explico: si dues persones estan enamorades i estan dins l'aigua fent-se carícies i jugant, semblen encara més enamorats; si una família feliç on neden plegats pares i fills, o juguen amb una pilota dins l'aigua i riuen, encara semblen més feliços; si uns amics del col·legi fan l'animalot tirant-se de cap, en planxa i en bomba, esquitxant-se i cridant, encara semblen més amics; si un/una adolescent està boig per un/una altre/a adolescent quan veu aquest seu amor platònic entrar i sortir de l'aigua, la bogeria s'amplifica; o una àvia amb els seus nets; o un solitari sol amb la seva tovallola i el seu llibre; etc, etc... Amplificació!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
Passaràs a la història per aquesta descoberta.
Aquest cap de setmana mateix aniré a amplificar unes quantes coses que em calen... genial, estrip!
També el sol distorsiona una miqueta i ho amplifica tot, tot.
Sí, no podria ser una mica d'insolació això? O potser és que això passa des que no vaig a la platja, que ja fa molt!
Ei Estrip, veig que tots dos aboquem una coincidència amplificant!
doncs ara que ho dius, és veritat. I a la piscina no passa?
Petons!!
Quanta raó a les teues paraules.
Així jo també sóc de platja. Sols necessite una enamorada.
i a més amplificació positiva!
quina llàstima que Girona no tingui platja... ;P
Que bo, quina troballa...m'encanta!!
A Lleida, tampoc en tenim.
ostres! m'ha agradat moltíssim. no hi havia pensat mai i és preciós. però només amplifica les coses bones, les dolentes, les fa més petites i que no es vegin?
Curiosa visió, una descoberta interessant!!
La propera vegada que vagi al mar m'hi fixaré!
Gracies per la descoberta :)
vaja, ja m'hi fixaré
Tens tota la raó, és com màgic oi? hi haurem d'anar més sovint :)
Publica un comentari a l'entrada