Un peu a l'aigua, ponts i barques, escuma de tallat a la plaça. Al mercat, tresors i un nom gravat al pit del mateix color que el cel. De nit, a les escales, música de violins. Camins... i més camins sense guia, i sabent... que al final del dia, sabors. Colors entre aigües, sants i una frase: “La mesura de l'amor és estimar sense mesura”, de Sant Agustí. No hi ha fi, no hi ha inici, no hi ha un temps, hi ha un present... etern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
6 comentaris:
les paraules justes per definir un sentiment com l'amor, q sempre ens costa quan ho hem de fer...veure-ho tot afectat pel sentiment de l'estimació!
això, que aquest present duri una eternitat
estic totalment d'acord amb la frase de Sant Agustí. I que duri!
hi ha un present per estimar sense mesura.
un escrit preciós!
Si ho deia Sant Agustí, per alguna cosa seria. Però si m'ho dius tu m'ho crec i et dono la raó igual.
És normal que senti aquesta frase de sant agustí dues vegades en un sol dia?? És un missatge?
Transmets sensacions.
Publica un comentari a l'entrada