Una cervesa artesana d'abadia amb un lleuger toc afruitat, ben fresca i suau. Petards al cel. Què sabem de la terra si amb prou feines coneixem el cos? Meu teu seu i nostre, reflexions d'una blocaire. Un sopar en una casa en construcció, la construcció d'un camí compartit i a prop de l'estació. Somnis. Realitats. Parets per escalar i escales mecàniques per aturar-se a abraçar, i dir-se coses a cau d'orella. Viure, riure... i ser lliure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
10 comentaris:
és fantàstic!!!
ni teu, ni seu, vostre!!
Genial! Un post estiuenc i fresquet... viure, riure i ser lliure... m'agrada.
Com es nota que estem de vacances, i com es nota que aquí tens una bonica història entre mans...
El millor, ser lliure...
Què bona la cervesa afruitada!! A Bèlgica en vaig provar de boníiiiiiiiiiissimeeeeees!!! ;-))
mmmmm genial, sona genial. em quedo amb aquesta dolça sensació.
per molts anys!!! :))
aquesta cervesa és aquella que no puja mai però que acaba pujant oi? jeje. Moltes felicitats!!!
es pot demanar res mes??
una abraçada
Em sembla que vas passar una nit deliciosa...
Publica un comentari a l'entrada