dilluns, 5 de juliol del 2010

barrets vermells

(imatge: Your pictures of the week - bbc news)

- Remei, ja t'ho deia jo que al final trobaríem un bon lloc per passar les vacances.

- I sort de les indicacions del noi aquell tant ben plantat de la gasolinera. Aaaai, Conxita, t'imagines que ens el trobéssim i fos ell qui ens preparés aquestes pinyes colades?

- Aaaai, un banana split, li demanaria jo.

- HAAAAA HAHAAAHAHA HAAAHAHA

- Au va, no comencem...

- Deixa dona, que aquí no ens sent ningú

- No? Doncs jo li demanariiiia....

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Quin perill aquestes dues, quin perill...

Anònim ha dit...

"Quin perill aquestes dues, quin perill..." (XeXu)


Perill, dius? Jo diria que pesades i soporíferes... Ni riure en català saben!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

estrip ha dit...

tenen ganes de passar-ho bé, Xexu.

Gràcies Onze m'has fet riure i tot. He he he!

Núr ha dit...

Em pregunto com seré jo a la seva edat... Espero que no tan estrafolàries! :D

Les Coses són com Som ha dit...

jaja, aquestes situacions les he vist moltes vegades, i és molt divertit, elles s'ho passen pipa, ara, fan por!!!

GEMMA ha dit...

Quin parell de dones, ja s'ho passen bé ja, com ha de ser, un foc encés encara viu en elles.

. ha dit...

i com es riu, en català?

S.N. ha dit...

Doncs jo de gran vull ser com elles...de vegades em sento com un vell verd...
I també em pregunto: per què ho dius q no riuen en català??

fada ha dit...

És ben cert: quan no ens sent ningú o ens ho pensem podem arribar a dir veritables animalades...

òscar ha dit...

La Remei i la Conxita posen imaginació a les vacances. Pel que fa a la visita del benzinaire; sembla que massa i tot.

Anònim ha dit...

Quan hom vol imitar una riallada catalana ho escriu així:

Ha!ha! o ha! ha! ha! (amb les hh aspirades)

I si ets el marit de la neta del Franco ho escrius així:

He he he!(com el josetxo el vasco)

;-)))

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...