optimisme
Teresa de Calcuta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
Ara ja se que va llegir ZP l'estiu passat!
doncs sí, és un bon remei que potser no cura, però alleuja molts mals.
clint, tens raó. Ara veig potser que l'excés i quan no toca no es tant bo. Però és l'excepció que confirma la regla.
instints, jo crec que sí que també cura.
És un bon remei, l'optimisme, sense cap dubte. El problema és que qui no el té no sap on anar-lo a trobar i de poc serveix aconsellar-li que en tingui.
Sempre, hi hagi vaques flaques o estiguin mala cosa d'engreixades.
Perdona, i això on es pot comprar?
carme, i encaminar-lo és possible? és complicat, tens raó.
òscar, en els dos sentits i tant!
xexu, al mercat de la verdura el dilluns!
Ostres, estic feliç de veure que, sense saber-ho, comparteixo les idees d'una dona tan sàvia ;-)
L'optimisme és quelcom que es pot treballar, eh?
És cert que n'has de tenir una miqueta "de natural"... però si t'ho curres el pots fer créixer i créixer. I ho dic per experiència pròpia. És total i absolutament cert :-)
Ara bé, si un és d'aquells negatius, negatius, llavors ja no sé pas què respondre.
una gran veritat que em costa horrors seguir. i mira que ho intento!
Amen!!
Publica un comentari a l'entrada