D'arbres, de mar, de vent, de soledat, de relacions, d'experiències molt interiors, de lentitud, de preguntes, de viatges interiors, de calma, de bogeria i de malaltia. De tot això i de res personal, a Nothing personal (títol de la pel·lícula), podem veure encarnat en el viatge d'una noia holandesa que ha de marxar de casa seva. El camí la du fins a Irlanda on s'hi queda per intercanviar un plat a taula per feina. Una pel·lícula freda que si es té la sort que a la sala han posat la temperatura sincronitzada amb les imatges es pot sentir en 3D (que no veure). Però que això no espanti, que sempre ens hi podem portar un bon abric, que la pel·lícula val la pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
3 comentaris:
Amb aquesta calor, gairebé que ve de gust passa r una mica de fred. M'arriscaré a anar-hi sense abric!
dissabte teníem previst anar-la a veure i al final un imprevist ens ho va impedir...
val la pena doncs?
havia llegit alguna crítica una mica descoratjadora...
ara em tornes a animar a anar-la a veure... sobretot si hi fa fresqueta!
Doncs la tindré en compte Estrip, ara em posaré a cercar referències obre aquest film. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada