Vam jugar
a mirar-nos els ulls
i aguantar-nos el riure,
però tots dos vam perdre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
3 comentaris:
Si tot va acabar amb un peto tots dos veu guanyar.
Preciós moment... la llibertat del riure...
Sembla estrany, que perdessim vol dir que ningú va somriure. Això és aquest perdre que he escrit, però el joc el vam guanyar.
Aquest és doble sentit, d'un joc que s'assebla molt a la vida.
Publica un comentari a l'entrada