Escriure és el refugi de les paraules que no t'he dit, de les carícies que no t'he fet i del petó que m'he amagat. Escriure és el refugi de les pors que vindran si comparteixo els meus sentiments. Però no vull, no vull que escriure sigui un refugi, vull que el refugi siguis tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
5 comentaris:
Molt maco!!!!! Però de vegades només podem fer que escriure per expressar tot allò que no succeeix a la vida. Petonets!
Precios pero a vegades també val escriura.
Una reflexió contundent i tendra, estrip.
Segueixo seguint-te,
e:)
maco no, preciós tampoc, a mi em sembla trist. Contundent si, i tendre potser també. en fi, massa vegades veritat.
Hi ha qui es refugia en les persones, hi ha qui ho fa en l'escriptura, hi ha qui ho fa en una ampolla de vi...
Publica un comentari a l'entrada