Escriure és el refugi de les paraules que no t'he dit, de les carícies que no t'he fet i del petó que m'he amagat. Escriure és el refugi de les pors que vindran si comparteixo els meus sentiments. Però no vull, no vull que escriure sigui un refugi, vull que el refugi siguis tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
5 comentaris:
Molt maco!!!!! Però de vegades només podem fer que escriure per expressar tot allò que no succeeix a la vida. Petonets!
Precios pero a vegades també val escriura.
Una reflexió contundent i tendra, estrip.
Segueixo seguint-te,
e:)
maco no, preciós tampoc, a mi em sembla trist. Contundent si, i tendre potser també. en fi, massa vegades veritat.
Hi ha qui es refugia en les persones, hi ha qui ho fa en l'escriptura, hi ha qui ho fa en una ampolla de vi...
Publica un comentari a l'entrada