bolet amb missatge

Pot ser que algun dia l’amor se’ns manifesti en forma de bolet, però s’ha d’anar en compte i conèixer totes les espècies, o sinó, podem patir des de al•lucinacions fins a la mort.

solitari

És aviat, tot just es comença a veure el Sol encara per sota la barana i a mig pam del horitzó. Surto al balcó per veure el temps que fa i el que farà, fa fred però la son que encara no m’he tret no me’l deixa sentir. Estem a només a un grau, però les prediccions diuen que arribarem a vint i tot indica que serà un dia perfecte. Esmorzo un bon bol de cereals d’aquells que t’ajuden a mantenir la línia, i que segons els anuncis de la tele van dirigits només a les dones. Aquesta deu ser la meva part femenina, potser. Després un plàtan, una torrada amb oli i dos tecles de xocolata d’aquella prohibida que és veu que és per les adolescents.

Un cop llest amb els estris d’escalar, corda, cintes, casc, tascons i la roba necessària per si de cas la predicció s’equivoca enfilo cap Oix, a fer la Cresta d’en Ferran en solitari. Una aventura senzilla però no menys perillosa tenint en compte que és en solitari. Un hora i mitja de cotxe i quan arribo a peu de Cresta la temperatura ja ha pujat vuit graus. Un cop localitzat el primer camí de pujada, agafo aire i sense donar cap ordre a les cames, elles soles comencen a caminar. Una travessia fàcil on no m’haig d’encordar en cap moment, excepte per fer un rapel. Bé, hi ha un tram després del rapel que és una mica més dret però el Sol em dona energia i pujo amb seguretat, amb molts descansos que aprofito per fer algun glop. Pujar en solitari és una història diferent, no li explico a ningú les meves frustracions ni les meves il•lusions i les decisions que vaig prenent no les discuteixo. No faig acudits però de tant en tant em ve algun pensament que em fa somriure i a estones em venen ganes de cridar, però no ho faig, prefereixo escoltar el silenci per el que travesso.

Faig el cim, i la taronja que pelo ja intueixo que serà més àcida que mai, més dolça que mai, i més taronja que mai. I mentre reflexiono amb l’escalfor del Sol a la cara que no em deixa obrir els ulls me n’adono que no he fet tot el camí en solitari.

catosfera

Aquest dissabte em vaig despertar a Granollers dins una sala plena de gent escoltant a primera hora com es parlava de blocs i literatura, i on vam entrar en una nova dimensió amb el Diari d'una Absència de la mà de la Laura Borràs. A continuació una estona parlant de blocs i negocis, que poc em va aportar, a excepció de la bona perspectiva de'n Genís Roca i per acabar el profitós matí i agafar gana, blocs i política, que de fet, es podia haver barrejat amb la sessió de negocis que segur que s'haguessin complementat bé. Em resum, una bona trobada, on vaig notar que algunes mirades de gent sense haver-se conegut es reconeixien. Això és el que té escriure un bloc.

un camí

Un dia pujaré aquí dalt....

encara que no hi pugui baixar.

llavis

Anava conduint, amb ella asseguda al costat mirant-se pel petit mirall que hi ha i repassant-se el llavis amb aquell pintallavis que més que vermell jo diria que és de color de sang. Poc a poc resseguint el voluminós i carnós llavi superior i amb la mirada fixa com si s’estigués mirant la punta del nas. I després l’altre llavi, menys carnós però més sensual, el que li agrada mossegar-se, el que li agrada acariciar-se, el que mai se li talla. De sobte ha fet un somriure i m’ha mirat d’una manera molt estranya, li he tornat el somriure i s’ha començat a despullar, primer la brusa, a poc a poc, un botó darrera l’altre, fins que li ha quedat oberta i l’ha acabat llençant al seient del darrera, després s’ha anat abaixant la faldilla. No ha parat fins treure-s’ho tot, excepte aquelles sabates negres de talons d'agulla. Jo com podia anava mirant la carretera, i com podia, també l’anava mirant a ella. S’ha posat un dit a la boca, l’ha tret ben ensalivat i s’ha acariciat els llavis. Sense voler jo premia amb força l’accelerador, amb massa força. He posat els ulls a la carretera i després els he tornat cap a ella, però ja no hi era. L'he buscat amb la mirada, si, si que hi era, si, estava ajupida sobre la meva falda, aleshores si que ja no he tret la vista de la carretera mentre pensava que no havia d’haver agafat aquella autostopista.

desperta,desperta

Avui quan m’he despertat gemegava, me l’he quedat mirant, segur que estava dins d’un somni eròtic d’aquells dels que no et vols despertar i que vols repetir cada nit, amb la persona desitjada. M’agradaria saber amb qui carai s’ho estava fent, a on i perquè, però no he gosat despertar-la, ella seguia cridant, udolant, respirant tant profundament, que fins i tot m’he enfadat perquè amb mi tot això no ho fa, potser no s’ho passa prou bé, he vacil·lat per un moment. En fi, m’he resignat amb el seu plaer estrany i m’he anat entonant jo també, me la mirava fixament, els seus ulls mig oberts però adormits, els seus llavis es movien frenèticament i feien moviments com si estigués sent posseïda per algun esperit, i cada vegada m’excitava més. He començat a cridar jo també amb el meu iniciat plaer, i a fer moviments estranys, i respirava profundament com un posseït, somreia perquè semblava que m’havia posat a la seva alçada pel que fa al plaer i de fet mai m’ho havia passat tant bé, fins que he sentit una mà freda a l’espatlla que em sacsejava i que em deia, desperta, desperta, amb qui estaves somiant si es pot saber? Evidentment l’he enganyada no li he dit que era amb ella.

compromís

Un paraula hem te ocupat aquests últims dies, i avui m’he decidit a buscar el seu significat en diferents idiomes. Hem quedo amb la versió anglesa sense saber si he triat la traducció adequada perquè potser hi ha un terme millor, però a mi m’està bé perquè explica una mica la por o millor dit, la curiositat, que li he agafat últimament. I sobretot em va bé la part que diu “an engagement that restrict of freedom”, un contracte que restringeix la llibertat, i com que sempre m’he considerat una ànima lliure, a vegades massa lliure. Tant, que ara em ve al cap allò que algú va dir que “sóc esclau de la meva llibertat” i per tant aquest és el meu compromís. Un embolic que em té atrapat.

Compromís: Sotmetiment dels litigants a un arbitratge, i la resolució d’aquest. Obligació contreta per promesa. Situació difícil.
Compromiso: Obligación contraida, palabra dada, dificultad, embarazo.
Commitment: The act of commiting; an engagement that restrict of freedom; an obligation; an order for inprisionment or confinement in a mental institution

pels ulls

A casa sempre m’ha dit que jo menjo pel ulls, i quina raó que tenen. Quantes petxines m’he perdut, quant de raïm he deixat al plat i quant d’aquest meló tant dolç. Avui em venen al cap totes aquelles fruites que un dia vaig refusar:

Una pinya dolça per culpa de la seva escorça, un kiwi ben àcid per culpa del seu color amarronat, magranes per por d’escampar tot el vermell del seu cor, i aquells fruits del bosc per por de ser enverinat.

un adéu-siau

És estrany deixar de fer-te petons, és estrany canviar la meva mirada, fer-te sentir ignorada i oblidar les il•lusions. Me’n vaig a dormir amb tota pau però no entenc aquesta enyorança, es estrany oblidar que podem tenir esperança, és estrany, però ens havíem de dir adéu-siau.

passió perduda

Avui com en altres ocasions una dona m’ha enlluernat, i m’ha semblat un déjà vu i no he pogut evitar perseguir-la, uns carrers i prou, feia força vent. Ha obert la bossa de mà i n’ha tret uns papers, jo ja esperava gràcies al déjà vu, que un paper l’hi caigués, un paper que segurament duria escrit un vers. Per un moment he somrigut, però ha estat només un instant, perquè el que esperava no ha passat, aquesta història es diferent (poesia perduda). Ha tornat a posar els papers dins la bossa, mentre un noi, des de l’altra acera semblava també que se la mirava apassionadament, i mentre no sabia ben bé que es feia, ell s’ha posat la mà a la butxaca dels pantalons del darrera per treure’s alguna cosa, i alhora, un paper que duia a la mateixa butxaca arrossegat pel fregament ha volat i se l’ha endut el vent. Ell no se n’ha adonat però m’ha vingut a parar als peus, i la curiositat m’ha perdut:

Molts cops, massa cops, he pensat que fer les coses amb massa passió era un error, excepte quan es tractava d’amor. Pensava que no era propi d’una persona responsable, i sempre em feia vergonya que em veiessin massa preocupat en coses que en un principi no m’assegurarien un futur feliç, estable o respectable. Aleshores vaig aprendre a aparcar la passió en aquests assumptes. Però la passió és una mena d’energia i com m’han ensenyat a l’escola l’energia no es crea ni destrueix, es transforma. Aleshores la única via d’escapament, de transformació, era a través de les relacions que he anat consumint, i escric consumint, perquè és així com han acabat sempre, l’excés d’energia provoca col•lapse o explosions o forats negres. Ara però estic convençut de tot el contrari, ara que he perdut el costum d’apassionar-me per cada cosa que faig, ara que tinc ganes de repartir l’energia en tot el que faig, he adquirit un por que abans no tenia i es fruit de tot aquesta història. És un por que em bloqueja i que pot produir l’efecte invers al qual m’he referit, transformar tota la possible passió d’una relació cap a altres assumptes, i que com l’amor d’abans, aquests assumptes corren el risc col•lapsar-se. Com un peix que es mossega la cua.

He aixecat la vista i tots dos ja havien desaparegut. Potser era una carta de comiat a algú estimat, no ho sé. Em sap greu no poder-li tornar.

tigre

Segons l'horòscop xinès sóc un tigre. Vés per on, quin descobriment.

somni

Estic adormit aquí al teu costat, esperant que la claror del matí em faci obrir els ulls amb un acte reflex. Estic aquí adormit i somiant sense voler amb una altre dona que em doni més motivació, que em provoqui més els meus instints, que em faci sentir la necessitat de lluitar cada dia per obtenir una mirada del seu alè més profund. Tot és un somni d’estrelles que brillen i on vull arribar fins a elles per tocar-les, passar per sobre el núvols. Vull fer aquest camí un dia i un altre i no em vull quedar a viure en un astre que brilla igualment però sempre gira en la mateixa òrbita. Et vull perseguir i que de vegades et deixis atrapar, que de vegades quan em despisti et perdi en l’horitzó i hagi de fer un esprint per tornar-te a agafar. Vull que tu, quan t’aturis a observar no em facis aturar a mi també i jo em pugui escapar, i que si em vols tornar a atrapar hagis de posar-te a córrer tu també. Vull companyia i vull distància, vull el teu alè i l’aire fresc, vull uns llençols transparents per mirar-te a través de la llum i vull que tu també em vulguis a la teva manera. Però tot és un somni, i el Sol no em despertarà perquè aquesta nit he abaixat les persianes.

conjur

Coses que deixo al balcó aquesta nit:
Il•lusió, la poca que em queda, i a veure si me’n porten més,
Suor i mandra, a veure si el fred la congela,
Una foto per veure si les filles dels tres reis que deuen ser princeses em fan un visita,
Inseguretat, a veure si els camells la trepitgen,
Sang, que em trobo massa ple, em falta oxigen,
Els ulls, a veure si m’hi posen llàgrimes,
Una ampolla de vi per si estan deprimits,
I un llibre blanc perquè hi escriguin un conjur, el conjur que necessito perquè ens trobem sense haver-ho planejat.

enamoradís

Em vas dir que em faries un senyal, que et tocaries l’orella esquerra avui quan sortissis a dir les notícies, però em vas enganyar, perquè ho vas fer? Mira que ens ho vam passar bé eh! I durant les hores que vam estar xerrant i jo no et vaig dir cap mentida. No vull sentir excuses del tipus que si el cava, que si l’últim tequila, que estaves cansada, etc. Aquestes coses més aviat fan dir la veritat. I ara què faré? era del programes que més mirava, bé, era l’únic programa que mirava, el teu, les teves notícies, i no en puc mirar cap altre. No en puc mirar cap altre sabent que tu ets només a un número del costat i que si et sintonitzo ja no sentiré el que sentia abans, et veuré com una traïdora. He estat tot el dia pensant, em feia mal el cap de tant donar-hi voltes, però al final he decidit regalar-li el televisor a la carinyosa iaia i veïna de sota que pobre només feia que escoltar la ràdio. En fi, suposo que això del senyal li deus dir a tothom, sobretot la nit de cap d’any, però és que jo estava enamorat de tu! La propera vegada em fixaré més de qui m’enamoro, és el meu propòsit per el nou any.

rutina

El gener és un bon més per perdre la por al fred, per adonar-te’n que els dies cada cop tornen a ser més llargs, per potenciar qualsevol de les aptituds que tinguis perquè el gener és idoni per començar a ser constant i començar una rutina. No si valen les promeses de la revetlla de cap d’any, has de pensar en el que estaves desitjant fa dos i tres mesos, si ho has oblidat o si no, i si encara són objectius pendents. Rutina no és una paraula dolenta.