Aquest dissabte em vaig despertar a Granollers dins una sala plena de gent escoltant a primera hora com es parlava de blocs i literatura, i on vam entrar en una nova dimensió amb el Diari d'una Absència de la mà de la Laura Borràs. A continuació una estona parlant de blocs i negocis, que poc em va aportar, a excepció de la bona perspectiva de'n Genís Roca i per acabar el profitós matí i agafar gana, blocs i política, que de fet, es podia haver barrejat amb la sessió de negocis que segur que s'haguessin complementat bé. Em resum, una bona trobada, on vaig notar que algunes mirades de gent sense haver-se conegut es reconeixien. Això és el que té escriure un bloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
3 comentaris:
Em feu enveja els que sabeu escriure tan bé, a mi em costa molt i sovint acaben siguent deliris mentals fruits de les meves aficions etíliques.
i ara! Nuri, aquest comentari l'has escrit abans d'obrir l'ampolla o quan ja estava buida?
Ni abans ni després, doncs l'he escrit en plena mancança, l'ampolla ja era buida al migdia.
Publica un comentari a l'entrada