llavis

Anava conduint, amb ella asseguda al costat mirant-se pel petit mirall que hi ha i repassant-se el llavis amb aquell pintallavis que més que vermell jo diria que és de color de sang. Poc a poc resseguint el voluminós i carnós llavi superior i amb la mirada fixa com si s’estigués mirant la punta del nas. I després l’altre llavi, menys carnós però més sensual, el que li agrada mossegar-se, el que li agrada acariciar-se, el que mai se li talla. De sobte ha fet un somriure i m’ha mirat d’una manera molt estranya, li he tornat el somriure i s’ha començat a despullar, primer la brusa, a poc a poc, un botó darrera l’altre, fins que li ha quedat oberta i l’ha acabat llençant al seient del darrera, després s’ha anat abaixant la faldilla. No ha parat fins treure-s’ho tot, excepte aquelles sabates negres de talons d'agulla. Jo com podia anava mirant la carretera, i com podia, també l’anava mirant a ella. S’ha posat un dit a la boca, l’ha tret ben ensalivat i s’ha acariciat els llavis. Sense voler jo premia amb força l’accelerador, amb massa força. He posat els ulls a la carretera i després els he tornat cap a ella, però ja no hi era. L'he buscat amb la mirada, si, si que hi era, si, estava ajupida sobre la meva falda, aleshores si que ja no he tret la vista de la carretera mentre pensava que no havia d’haver agafat aquella autostopista.