diumenge, 10 de febrer del 2008

dia de reflexió

És realment especial conèixer a algú i que et transmeti coses quan mou els ulls, quan mou les mans, quan xerra, i quan cada somriure que fa coincideix amb el teu. Però el temps s’acaba, i deixant passar el diumenge com a dia de reflexió, dilluns és dia per començar a decidir que es vol fer. Si aquest algú també se n’adona que els somriures coincidien aviat es donarà un nou encontre, aquest cop desitjat.

6 comentaris:

mossèn ha dit...

reflexi� ... s� per� amb calma ... salut

Boira ha dit...

Si s'ha arribat a aquest grau de complicitat, segur que aquest algú també s'ha donat compte.

:)

Carmeta ha dit...

q t'has enamorat, estrip???

Sergi ha dit...

Sembla que et va provar la jornada de reflexió. A l'altra també?

estrip ha dit...

i tant, sempre amb calma mossèn.

potser eren il·lusions meves i la complicitat només anava en un sentit.

No! no m'he enamorat M'he sentit atret.

no ho sé res sobre l'altre, xexu.

N ha dit...

A mi aquestes sensacions que em pugui transmetre algú, els diumenges a la nit prefereixo primer canalitzar-les en solitari abans d'agafar el son, per aixi el dia seguent poder decidir millor si el converteixes en una trobada a dos...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...