És realment especial conèixer a algú i que et transmeti coses quan mou els ulls, quan mou les mans, quan xerra, i quan cada somriure que fa coincideix amb el teu. Però el temps s’acaba, i deixant passar el diumenge com a dia de reflexió, dilluns és dia per començar a decidir que es vol fer. Si aquest algú també se n’adona que els somriures coincidien aviat es donarà un nou encontre, aquest cop desitjat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
reflexi� ... s� per� amb calma ... salut
Si s'ha arribat a aquest grau de complicitat, segur que aquest algú també s'ha donat compte.
:)
q t'has enamorat, estrip???
Sembla que et va provar la jornada de reflexió. A l'altra també?
i tant, sempre amb calma mossèn.
potser eren il·lusions meves i la complicitat només anava en un sentit.
No! no m'he enamorat M'he sentit atret.
no ho sé res sobre l'altre, xexu.
A mi aquestes sensacions que em pugui transmetre algú, els diumenges a la nit prefereixo primer canalitzar-les en solitari abans d'agafar el son, per aixi el dia seguent poder decidir millor si el converteixes en una trobada a dos...
Publica un comentari a l'entrada