dijous, 31 de juliol de 2008

esperar

Esperar és una de les tortures més avorrides, lletges i dolentes per la salut mental que hi ha. Esperar la resposta d’aquell a aquella que ens té el cor robat, esperar en una entrevista de feina, esperar en un peatge que saps que et xuclaran la butxaca. Jo recordo haver marxat d’una cua per fer els papers de l’atur, em vaig quedar sense atur. Haver marxat d’una entrevista de feina perquè un impresentable encara no apareixia 20 o 30 minuts després de jo ser allà i sense dir ni ase ni bèstia. Haver marxat després d’esperar deu minuts a un amic o amiga, aquests que em perdonin.

Però també hi ha unes altres esperes, les “autoesperes”, espero acabar això per anar aquí o esperaré a acabar aquesta absurda feina per fer això altre, quan tingui això resolt faré tal cosa, i mai acabes fent allò que et faria il•lusió fer. En l'última pel•lícula que he vist, Into the Wild, que recomano olímpicament, l’Alex Supertramp diu “Si vols una cosa vés a per ella”. Sembla fàcil eh! Esperem no trobar-nos cap cua durant el camí!

16 comentaris:

Cesc ha dit...

Hi ha una frase d'una cançó que sempre m'ha agradat que diu "qui espera desespera, qui aguanta pot tenir-ho tot".

elur ha dit...

si hi ha cua, ens la saltem!

robadestiu ha dit...

No em sembla tan fàcil, a mi. Però a vegades potser ho és més del que sembla, no sé.

Una tortura esperar, sí.

Salut! (mental...i de tot tipus :-))

Rita ha dit...

Esperar és espantós, realment. Per això, penso que sempre s'ha d'anar a pel que es vol i només, quan ja no depèn de nosaltres, deixar-ho estar.
Salut, maco! :)

XeXu ha dit...

Sempre hi ha temps de trobar un parell d'horetes més a les nostres apretades agendes, oi? És un bon consell això d'anar a buscar el que volem, tant de bo fos tan fàcil com dir-ho.

Striper ha dit...

Potser a vegades la paciencia i la espera teneb recompensa.

Eli ha dit...

Doncs comparteixo plenament el que diu aquest personatge, jo sempre dic... Quien la sigue la consigue.. i sí, no és facil, però jo ja porto un any fent-ho..
Així que ànims!!!

Petons

Núr ha dit...

buff... Jo és que de la idea d'esperar el primer que em ve al cap és una frase que ma mare diu tot sovint. La situació? Jo preparada per sortir i ma mare acabant de recollir les seves coses (és impuntual de collons!) i la seva frase: «Jo et vaig esperar 9 mesos! Tu per 5 minuts més no et moriràs!»

Sóc una persona puntual i no m'agrada esperar. Arribo d'hora als llocs per no haver d'esperar. Prò sempre hi ha algun moment que no hi pots fer res... i has d'esperar!

elur ha dit...

estava llufant per aquí... i he vist el quadre que has posat de la Laia Bedós... per un moment, m'he pensat que n'era una de la meva estimada Lídia:
http://lidiaantonio.googlepages.com/home

Clint ha dit...

Aquest matí he hagut d'esperar en una benzinera que tots acabessin per poder-ne sortir...que és un cul de sac....ja et dic jo que les meves reflexions eren un pèl menys ben enraonades que les teves i amb alguna paraulota més!!!

daina ha dit...

no sé què és més difícil si esperar o autoesperar... perquè depenguin les coses de fora o de dins, les traves i les pors sempre hi són. o no?

sigui com sigui, sense cua, sempre és més fàcil arribar-hi...

e ha dit...

Als amics impresentables no els espero. De les cues, marxo.
Però la vida és una espera constant. Per evitar el desesper ens queda l’esperança, fantasiejar i somniar.

e ha dit...

Ui! Aquesta nit càlida em sona...
:))

Assumpta ha dit...

No suporto les cues a Correus... especialment quan jo porto la meva carteta per certificar, amb l'adreça posadeta, l'imprès complimentat i TOT a punt i em trobo amb una cua de 30 persones al davant, amb centenars de cartes, amb papers per omplir, amb documents que els hi falten... i em començo a enfilar i a preguntar per què nassos no posen -com a alguns súpers- una Caixa ràpida

Però no hi ha res a fer... ells son així. Batalla perduda.

El tema de fons les auto-esperes... uhmmmmmm en això jo sóc un autèntic desastre... "començaré això quan acabi allò"... res. No hi ha manera.

Crec que aquest article teu l'he de reflexionar molt...

estrip ha dit...

cesc, paciència en uns casos perseverança en d'altres, no?
elur, si? es pot fer? si ho fem ja l'hem liada!
robadestiu, a mi tampoc a mi tampoc,
rita, segurament tens raó.
xexu, tant de bo, tant de bo.
striper, si a vegades en tenen.
nur, ai la mare!
clint, tranquil·litat home!
daina, i com diuen per aquí, ens saltem la cua si n'hi ha i ja està.
e, bona espera aquesta. Però si sempre somiem!
assumpta, això si que es fotut! quina ràbia!

elur ha dit...

coi, d'això es tracta, no? de liar-la tant com poguem.