Ves al contingut principal

el carrer

Al carrer del costat hi ha uns americans que viuen el somni català. Al carrer del costat hi ha uns francesos que encara viuen a França i uns espanyols que viuen a Espanya. Al carrer del costat hi ha una sabateria i tots, francesos, espanyols i americans s’hi calcen les seves sabates. El president del barri ha anat de vacances a Kenya i l’amo de la immobiliària ha tornat al pueblo. En Pep de cal suquet ha anat més vegades a la Xina que a Barcelona, i la morena soltera i escultural del numero cinc, s’ha comprat un llit nou, de fusta de xiprer. Al final del carrer del costat hi ha una plaça i una botiga de vins, allà hi compro el vi de pagès i també unes ametlles torrades. Aquesta nit m’he assegut al balcó i els he vist a tots, passejant pel meu carrer.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
amb una copeta de vi i unes ametlles torrades suposo
mar ha dit…
quina delícia veure passar la gent des de la fresqueta del balcó...
tapa't que comença a fresquejar...
;)
robadestiu ha dit…
lo del tipus de fusta del llit nou de la morena escultural del número cinc, vols dir que ho hem de llegir així de passada, com qui llegeix lo d'en pep de cal suquet...? suposant que, al carrer, tots us expliqueu els tipus de llits que teniu...? :-p (...ups....ara de sobte no sé si lo de treure la llengua es fa amb la p o amb la q...) :-S
zel ha dit…
Mentrestant, jo m'atipava de madalenes, croisants i d'altres merdetes...
preciós relats de moments propers...
Rita ha dit…
Vida quotidiana, però vida en definitiva... Preciós!
instints ha dit…
Doncs el sabater estarà ben content amb tots vosaltres!! Carai, quina barreja cultural!!!
Striper ha dit…
Un balco molt ben situat.
fada ha dit…
Gent del barri!! Genial. Petonets.
elur ha dit…
ummm... i tot això ho has sabut des del balcó estant?
Anònim ha dit…
Visquis on visquis, siguis d'on siguis, facis el que facis, vagis on vagis, és veritat que tothom va calçat! ;)
Eli ha dit…
Aixxx.. doncs vinga a veure si pots fer estrena de llit de xiprer amb la morena escultural!!! ja,ja,ja
Menxa ha dit…
Mmmm, em sembla que tenim uns quants plaers compartits (deixant de banda el vi de pagès, evidentment ;P).
Segur que tothom s'hi ha sentit una mica identificat, si més no!! aquesta és la gràcia :)
Anònim ha dit…
Diga'm on és aquesta botiga de vins!
iruNa ha dit…
Caram... quin carrer més pintoresc! M'agrada... segur que si ens paréssim a observar el nostre voltant hi veuriem moltes més coses de les que creiem que hi ha!
Jesús M. Tibau ha dit…
bonic carrer si poden passejar-hi tots.
Gràcies per l'enllaç, jo he fet el mateix
Anònim ha dit…
Hi viuen éssers ben comuns al teu carrer, l'estrany seria trobar algú que no ho fes... com jo :)
rits ha dit…
Els petit encant de la vida senzilla,.. coses de cada dia i disfrutar de l'entorn més proper, fer barri!!!!!
menta fresca ha dit…
Histories des del balcó, títol suggerent.
Ja has posat el ciri? avui a les 11, ja sé de que va, ara cal posarse d'acord...
Joana ha dit…
I cada persona , una vida.I en cada glopet de vi pots imaginar-la, retenir-la i escriure-la.
Curiosos com som! :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...