De sobte me’n adono que ser i res són la mateixa cosa si no t’importa llegir-ho del dret o del revés. Que el ego no ens deixa entrar en el ser i ens sotmet al no-res. Que estar sempre sota una llum confortable ens atrofia el valor i que entrar dins la teva ombra no ha de fer-te por, perquè es teva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
i això dons, que te n'ha fet adonar d'això? entrar dins la propia ombra si que en fa de por i molta, malgrat sigui la teva, i sobre tot si ho has de fer tot sol, que la majoria de vegades és l'únic camí per avançar.
Breu, però intens. Tens una gran habilitat per lligar poques paraules donant-les-hi molt sentit. Et felicito!
Ah, i ben cert això que dius. :-)
No m’importa llegir-ho des de terra o des del cel, però de vegades caldria enganyar al res per ser més.
estrip, a partir de demà hauré de fer vacances de les teves reflexions. La d’avui es mereix un raconet a la meva maleta.
Genial.
En tornar, espero trobar-ne un altre grapat.
Mentres no no s'arribi a no ser res.
Si 'ser' és l'invers de 'res', perquè es llegeixen a la inversa, llavors no-res és equivalent a ser?
per ser, s'ha de no-ser; de la mateixa manera que diuen que per no-ser primer s'ha de ser...
els jocs d'ombres no ens haurien de fer por mai, ja que si hi ha ombres vol dir que hi ha llum.
Entrar dins la teva ombra no ha de fer por, és cert... però quedar-s'hi massa temps no és bo perquè acabes per perdre la llum. L'ego és molt dolent, és justament la part fosca de nosaltres mateixos que no ens ajuda ni a entendrens ni a ser el que realment sóm. Les coses poden llegir-se de moltes maneres i també es poden tragiversar de tal forma que el ser acabi en un no res. Tot depen de nosaltres.
un post genial estrip!
M'ho he hagut de llegir dos cops per acabar-ho d'entendre, prò ja està!
M'ha agradat moltíssim la darrera frase que entrar dins la teva ombra no ha de fer-te por, perquè es teva. aix, que n'és, de certa!
Res i ser, no me n'havia adonat
Ara ho ahs dit, la teva ombra és teva, no t'ha de fer por..
El que ha de fer més por és esdevenir l'ombra d'algú, oi? Petons.
Si et poses "sota" una llum sempre acaba apareixent una nova ombra. Potser com més intensa és la llum, més ho és la ombra.
Però si trobes una mica de llum "dins", això pot fer desaparèixer o minvar una mica la ombra, la por i l'ego (que diria que tots tres van força lligats. Difícils separar-los)
No? o què?... un tema complicat.
Publica un comentari a l'entrada