et miro
Imagino, invento
escric històries
i les explico.
Imagino, inventoescric històries
i les explico.
Camino, visca través de la terra
i a vegades sol.
Dormo, ploroen un llit de pedra
però sóc un tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
Però sóc un tot... m'agrada aquest final :)
Des de dalt el núvols ho veus,
a la terra ho intentes,
en els somnis ho fas realitat.
Veus que fàcil que sembla?
uff... imatges i paraules m'han atrapat. Impressionant. Em sembla que si miro més estona el cel i la muntanya acabaré anant al llit enyorant, plorant i sense poder dormir.
Espero que no deixis mai de mirar i caminar i imaginar i explicar i escriure i, tot.
molt bona interpretació dels fragments d'una sola imatge...
no puc dir res més.
Com un arbre nu _ Lluís Llach
Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.
Com del mar un port,
món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.
L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.
Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.
Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.
Com una cançó,
joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord.
______________________
un post preciós, Estrip i una foto magnífica!
Una bona imatge i un peu de foto preciós... :-)
M'ha encantat el poema. Malgrat tot, ets un tot. Clar que sí!!!
Les fotos son precioses i obviament el text està molt be, això de que ets un TOT.....no se pas com interpretar-ho, però m'ha emocionat llegir-ho.
Estic bleda, ho sento :-(
cesc, to bé si el final és bo, eh!
menta, fàcil fàcil, bon resum.
robadestiu, no ploris o un dia hauré d'escriure algun acudit. Que encara no ho fet això!
jordi, merci.
elur, preciós aquest Llach. Merci
rita, merci. Aquest cap de setmana visitaré la illa roja potser.
instints, merci. som un tot!
bleda, ai, jo mateixa vull dir, merci, Si t'ha emocionat n'hi ha prou.
És que no puc dir res... m'has deixat sense paraules, impressionant, genial, increïble... quanta bellesa noi!
iruna, la bellesa està en la mirada.
Un tot és aquest poema visual, que ens arriba ben al fons, com les arrels del massis de pedra de la imatge.
Magnífic.
Enhorabona pel blog.
Ei, és super bona la idea de retallar en trossos de diferent mida una mateixa imatge.. amb el teu permís experimentaré amb el photoshop algo així, seria com deconstruir una imatge! (molt xula de per sí la foto, teva?)
Publica un comentari a l'entrada