Taxis de cinc places amb les maletes a la intempèrie, paraules sense accents les úniques que pronuncien, verd i cases de fusta on les passes mai son silencioses. Cafès aigualits, pells exageradament blanques, homes amb cara de nen, nenes amb aspecte de dona. El bus que no t’espera encara que et vegi corre, educats amb les paraules però no amb els actes. La puntualitat era una llegenda, el temps no. Abriga’t, desabriga’t, obre el paraigües, tanca el paraigües. Mira a la dreta primer, també paga primer i a dormir aviat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
21 comentaris:
Bon viatge
Ha anat bé, però per London? ;-)
Això de "paga primer" m'ha fet riure... jajaja
Quan vaig anar a Londres l'any 1993 amb el meu marit, en arribar a l'Hotel, la primera rebuda que ens va fer una noia que utilitzava paraules sense accents i que tenia una pell exageradament blanca, va ser:
- Sixty pounds.
Llavors el meu home parlava anglès molt millor que jo, però jo tenia més "cara"... i vaig pensar "què em demana ara aquesta 60 lliures si acabem d'arribar i no ens ha donat ni les claus de l'habitació... no ho dec haver entés bé"
- Sixty pounds?
- Yes
- But... why?
(Entre tant, conversa amb ell... "ens està demanant 60 lliures?")
Ens va deixar anar una parrafada parlant depressa que era per escanyar-la... Quan li vaig demanar que repetís ho va fer exactament amb les mateixes paraules i la mateixa velocitat... però "a la segona" ja vaig captar que allò era una especie de "fiança" perquè no sortissim fugint sense haver pagat els extres que haguéssim pogut fer aquells dies (com consum de mini-bar, etc.)
I jo li vaig deixar anar quelcom semblant a això:
- If I give you sixty pounds and then I don't spend the sixty pounds, the last day you give me the money again?
El cert és que la tia em va entendre i va respondre "Yes"... el meu home va agafar les 60 lliures i les va pagar.
He de dir que era un Hotel de 4 Estrelles al costat de Marble Arch...
Sempre m'he quedat amb el dubte si aquest tractament el feien a tothom...
La qüestió és que, com després no ens en refiavem jajajaja varem anar consumint fins a calcular les SIXTY POUNDS dels nassos!!
Fins la Laundry varem fer servir jeje
Mai més en cap lloc (no he viatjat gaire jo, això és cert... no cada any podem fer vacances... París, Escòcia, Bèlgica, Holanda i prou) ens ha passat quelcom semblant.
Fi del rotllo :-PP
Un viatge a la campinya britanica.
Molt bé per passar-hi uns dies, però per viure-hi... el tarannà és tan diferent al nostre...
Si no fos pels cafès aigualits i els homes amb cara de nen potser me n'hi aniria... això d'estar entre iguals (pells exageradament blanques) deu ser curiós :P
Però és maco maco oi?
Sort que m'han aclarit que parlaves de Londres...
Tot i així hi ha gent que allà on vagi la seva puntualitat és llegenda ;P
Un petonet.
Malauradament, cada dia queda menys de la llegendària puntualitat i flemàtica educació anglosaxona.
jordi, ja he tornat!
rita, no era London, t'hi has apropat, Manchester.
assumpta, és ben bé com tu ho dius. Però ara no era paga i senyal sinó tots els dies per endavant!
striper, això mateix!
xexu, si si molt diferent. Suposo però ens hi acabaríem adaptant!
elur, així que tu passaries per britànica eh!
clint, maco. Ostres i m'he deixat de parlar de les cerveses.
menxa, com la del llac ness tot i que aquesta és escocesa.
jeroni, benvingut. Fleumàtica, aquesta és la paraula.
Si no fos pel profund accent garrotxí que gasto... possiblement. Ah i també perquè a l'estiu no llueixo un to de pell gambós, és clar.
d e s c r i u s
Conèixer i descobrir altres cultures sempre aporta coses noves, com aquest text :) crec q tens un do!
doncs jo a penes he sortit d'aquí... aviam si amb el sou de mestra puc gaudir d'aquestes experiències com les teves. De moment, ja en tinc referència. Gràcies!!! Tu sempre tant elegant escrivint!!!
El que més ens envegen és el sol que tenim. Això d'anar tot el dia amunt i avall amb el paraigües ...
Homes amb cara de nen,... i tant, i quan van begudets, buf....
malgrat tot, espero que hagis tingut un bon viatge!
No, no... els diners de l'estança ja els duiem pagats!! Els haviem entregat a l'agència de viatges amb setmanes d'antelació!! jajaja
Això era paga i senyal per "possibles extres" (consum del mini-bar, demanar que et pugessin un té a l'habitació, etc.) :-))
Ui, jo això del cafè em sembla que no ho podria suportar... les vegades que he viatjat a altres països que sé que no tenen un bon cafè expresso m'he endut el "kit" de casa... jo sense cafè no puc viure!
M'ha agradat molt la frase "la puntualitat era una llegenda, el temps no". Bé, i la resta del post també m'ha encantat eh?! amb quatre paraules has fet una bona descripció d'aquestes terres!!! Espero que t'ho hagis passat molt bé!!!
una abraçada!
I aquell sol tímid que mai escalfa. Per viure-hi ...sempre ens faltaria el sol i altres coses, però per anar de vacances és xulo! :)
Has marxat i has tornat?? No t'hem trobat a faltar!! També fas màgia, tu? Veus, jo a Anglaterra no hi he estat mai. Assignatura pendent. Petons.
cesc, do em japonès vol dir camí. Tots tenim un do. Merci.
instints, amb el sou de mestre i el temps ho podràs fer. Sap que al Juliol a l'Himalaya està ple de mestres catalans? jeje.
rits, gràcies ha estat bo.
assunmpta, ves nosaltres això no, però tenien el num. de targeta per si ens culumpiavem.
iruna, així que ets molt cafetera. Doncs tu a colombia per exemple.Una abraçada.
joana, per anar de vacances i practicar una mica d'anglès.
fada, també. Si no dius que marxes aleshores ningú et troba a faltar.Petons.
Publica un comentari a l'entrada