Ara que descobreixen que els homes tenim un gen especial per la infidelitat només puc fer que recordar aquest vers, Quin tebi pler, de Joan Salvat-Papasseit:
Quin tebi pler estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l‘abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
On és l’espieta que l’amor ens priva?
Tot i que no sempre estimar d'amagat ha de ser necessàriament per infidelitat.
18 comentaris:
I jo em pregunto, qui vol estimar d'amagat quan el millor és poder-ne gaudir obertament, i que tothom ho sàpiga?
Jo aixo del gen ho trobo una tonteria.
Estimar no es tria, penso...
Ah... Papasseit... A mi sí que em té enamorada... Llàstima que aquest curs no em toca impartir la literatura catalana... Però mira, aquest tastet ha estat molt bé per començar la setmana. Gràcies.
En aquests moments jo en tinc un d'amor secret. Ell no vol que ningú ens relacioni junts, però jo em moro de ganes de dir-ho a tothom... així que molta gràcia a això d'estimar d'amagat no li veig, la veritat.
Et poso als meus enllaços, m'agrada com escrius.
Et llegeixo.
Si és entre dos, d'amagat no ho serà mai.... que més dona si els demés ho saben o no...
El que han de fer és gaudir-ne!!!
;-)
L'amor d'amagat té certa morbositat, això s'ha de reconèixer... però sovint es tracta d'una situació temporal, fruit del desig apassionat d'un foc ardent, que tard o d'hora acaba convertint-se en brases.
Això del gen, sincerament, ho trobo la rucada més gran que han dit mai i em va indignar molt la notícia, només els falta saber això als homes infidels, carta blanca i espatlles cobertes per fer el que vulguin!
Ara que, estic dacord amb el que diu la majoria de gent, el millor és l'amor obert, aquell que es pot dur a tot arreu sense haver-se d'amagar.
una abraçada!
Què és això del "gen de la infidelitat"? Ostres!! No ho havia sentit a dir mai!!
I quan dius "els homes" vol dir gènere masculí o "l'ésser humà"?
Bah!! No tothom el deu tenir aquest gen (tú, fes el favor de no espantar a la gent, eh? jaja que AVUI faig 18 anys de casada jo!!) :-))))
M'agrada aquest escrit, hi ha coses que no es poden explicar però hi són, i aquest gen hi és... estimar d'amagat també fa patir... però t'enganxa :)
durant un temps pot ser divertit i tot, però i a la llarga?
Assumpta, és refereix al GÈNERE MASCULÍ! Ara només ens faltava això: justificar la infidelitat amb la biologia!! Hòstia puta, només ens faltava això! «No ho puc evitar! M'ho diuen els gens!»
Pel que fa a estimar d'amagat... Estimar-se d'amagat, dues persones... Si ho decideixen plegats, per morbo o pel que sigui, no em sembla malament. En canvi, haver-se d'amagar per culpa de la societat o per temes personals, o com deien per aquí dalt perquè un dels dos no ho vol fer públic... nops, no em sembla gaire bé... I segurament no se'n pot gaudir, així, d'estimar-se...
això em sona...
doncs d'amagat o no prefereixo en Papasseit a la genètica.
així si els homes són infidels, hem d'anar a demanar explicacions dirèctament a la mare naturalesa, i si ho som les dones no estem emparades per un gen que ens excusi?... això de la genètica, no sé pas... potser millor la poesia
Hi ha nombres, xifres, estadístiques, teories... que es poden llegir i explicar de moltes maneres, segons com ho enfoquis, li dones la teva versió, i segur que això han fet els difussors de la notícia d'aquest gen.
Això d'estimar d'amagat ho associo a pors, problemes, falta de correspondència... però Papasseit li dóna un bonica versió
Gràcies Estrip per la felicitació!! ;-)))
Daixò... ehem... li vaig preguntar al meu marit i diu que ell no el té pas aquest "gen", eh? :-)
Si la societat es deixés d'estar de tanta "parella" exclusivista i visqués més l'amor lliure, no caldrien aquests estudis perquè la infidelitat no existiria.
Ara m'imagino que amb els amics passés el mateix: que només en poguessis tenir un per anar a fer un cafè, i que si vols fer-te amiga d'un altre no poguessis. Llavors seria quan sortirien estudis justificant que si tenim tendència a voler fer amics és pels gens.
Estrip, me sento infidel llegint el teu blog...
estimar d'amagat és una me... Malauradament, encara hi ha molts tabús sobre l'amor lliure que fan molts ho facin, i crec que se'n surt perjudicat. A vegades, la por al rebuig porten a aquestes coses. Estimar d'amagat té el seu punt, però fins a un punt (sense infidelitat). No? Quants n'hi ha que ho hem fet i ho fem? Moltíssims!!
Petonets!!!
Publica un comentari a l'entrada