dimecres, 17 de setembre de 2008

niu de dubtes

Avui a la galeria que he visitat, un quadre que no era a la paret m’ha robat tota l’atenció. Era als escalons de l’entrada, amb la seva carpeta blau marí, allà asseguda amb els genolls junts i repenjats a la paret, les espatlles mig encongides com quan es té fred. He fet tota la visita com si tingués pressa per sortir. A l’entrada de nou, he baixat els quatre escalons, i en el del mig ens hem trobat les mirades. Un cop a l’acera he girat a l’esquerra i com si res, he continuat el meu pas. Però de sobte una veu de sala buida m’ha retronat a les orelles preguntant-me que estava fent, he frenat en sec. He donat mitja volta i l’he mirada en la distància d’uns pocs metres. M’he anat apropant, no se n’adonava, he arribat als escalons i m’he assegut al seu costat. Ara premia fort la carpeta blau marí, abraçant-la contra els seu pit. No ens hem dit res durant uns minuts, ni ens hem mirat però ens pressentíem. Després hem aixecat la vista alhora i alhora anàvem a pronunciar unes paraules, ens hem trepitjat harmònicament. Ella però, ha repetit amb més velocitat que no pas jo: Abans t’he vist entrar, - m’ha dit. I hem encetat sense adonar-nos una conversa sobre els dubtes que tenim les persones i de com ens condicionen la vida. Fins que, una trucada de telèfon ha fet que ens haguéssim d’acomiadar. M’ha escrit el seu nom en un paper que ha tret de la carpeta i pel darrera hi posava això:


Quan t’han atrapat altres vegades els dubtes
aprens a veure’ls venir
i engarjoles la raó,
per por al que et pugui dir.
Pot ser que et duri un dia, o dos,
que dormis massa temps del que voldries.
Quan et despertes, o creus que t’has despertat,
dubtes de si és somni o és veritat,
però ja ho has vist a venir
i la raó es queda a la cel•la,
i et tornes a dormir.
Aquest doble son que vius
el penges de costat
amb aquella estranya aquarel•la
on hi vas pintar tots els nius,
i on ara els ocells hi confonen
somnis i realitat.

14 comentaris:

robadestiu ha dit...

què bé, una història amb paperets. Sempre m'agraden molt, i feia temps que no n'escrivies cap. Vaig a rellegir el que hi posava al darrera :-)

XeXu ha dit...

I a part del nom no hi podia haver escrit el telèfon? Una noia capaç d'escriure així, val la pena conèixer-la una mica millor, encara que sigui imaginària.

Striper ha dit...

Mira abaix a la dreta hi ha apuntat el mobil , corre truca.

instints ha dit...

no t'ha dit res més? ni el mail ni res? a mi m'escriuen això i corro darrere. Un altre cop, una història d'encant.

Petonets matiners

elur ha dit...

Sempre que et llegeixo una història de Trobador de papers, penso que algún dia també m'agradaria trobar-ne algún... però clar, sinó són tan macos com els que trobes tu no en vull pas.
Un petó!

Cesc ha dit...

M'ha agradat especialment aquesta història i els somnis i realitats finals, tant reflectits en la nostra vida...

Delfica ha dit...

la desconeguda entre la multitud, o a una sala buida, manté el seu misteri coberta per l'anonimat. Però continuarà en la teva memòria per una llarga temporada, aquesta és la seva proesa.
I t'ha triat... quina sort!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

i no és bonic confondre realitats i somnis?

iruNa ha dit...

No és tant difícil confondre els somnis de la realitat... ara mateix, quan estava llegint el teu escrit, he dubtat en si era verídic o fruit de la teva desbordant imaginació. Els dubtes formen part de la nostra condició, negar el neguit que produeixen no ens ajuda a no sentir-los, al contrari.
Un relat preciós estrip, ple de màgia!

Núr ha dit...

aix... si em dediqués a seure al costat de tots els nois que "em diuen alguna cosa" o a baixar del metro darrere d'ells, i estar-me al seu costat en silenci... crec que em detindrien per acossadora general! ;)

em sap greu... la prosa de conya, prò els poemes no són lo meu!

SV ha dit...

Visca l'atracció a primera vista!

estrip ha dit...

robadestiu, es veritat feia temps que no passava res així.

xexu, si el telèfon també!

striper, com ho saps que t'ho ha dit?

elur, tu et trobes blaus!

cesc, gràcies, això sembla no?

delfica, jo també ho he pensat, quina sort!

jesus, és molt bonic i tant i que duri!

iruna merci.

nur, assetjadora general? que n'hi han un altre tipus d'assetjadores?

sv, vista l'atracció al primer visca!

elur ha dit...

Te canvio un blauet per un vers...

Núr ha dit...

Sí, hi ha assetjadores amb criteri i assetjadores que assetgen qualsevol... N'hi ha que diuen que no tenen criteri, nosaltres preferim dir-ne "criteri més ampli que el de la majoria"! :)