divendres, 19 de setembre del 2008

noenamorament

En una oficina he sentit:

- Perquè m’enamoro de les persones que no volen enamorar-se de mi i s’enamoren de mi persones de les quals no me n’enamoro?

Tot i que, això també ho havia sentit al institut i a la universitat, a la sala de ball i al curset de meditació. No hi ha una llei que es fa dir la llei de l’atracció?

16 comentaris:

Clint ha dit...

Aquella de que tot cos submergit en un líquid...surt mullat no et val?

Jesús M. Tibau ha dit...

el que sembla estrany és que es puguin arribar a formar parelles

Striper ha dit...

Cest la vie!!! Que es pitjor tenir algu que no estimas o estimar algú que no pots tenir.

Jordi Casanovas ha dit...

si proves de no enamorar-te de les persones de qui et vols enamorar potser llavors elles s'enamoraran de tu... m'he embolicat oi?

Anònim ha dit...

Nano i és que pot ser m'hi has sentit a mi i tot dir-ho eh... perquè això passa i et frustres, reflexionaré sobre la llei de l'atracció :) gràcies per fer-me reflexionar...

Sergi ha dit...

La clau està en apuntar bé, tenir punteria i que coincideixi cap els dos cantons. No és gens fàcil, si no seria tot massa bonic, i seria avorrit i tot. Si hi ha lleis no ho sé, però si que és un joc, i de vegades és molt bèstia.

iruNa ha dit...

Buf... em sembla que a tots ens ha passat això i fa mal, però jo diria que més que llei d'atracció això es tracta de llei de vida, les coses són així, unes vegades tenim més sort, d'altres menys. Però pensa que el fet que dues persones s'enamorin alhora tampoc és garantia de res eh?!

Anònim ha dit...

Jo procuro enamorar-me de modestos clubs de futbol i així no tinc aquests problemes.

Però com a ésser mortal que sóc, també hi caic de tant en tant. I he arribat a la conclusió que l'enamorament humà és pitjor que l'speed i l'àcid junts: te fa anar per on vol, t'impedeix menjar i dormir, i no se't baixa l'efecte en 2 dies. Tot es viu accelerat i distorsionat. A sobre moltes vegades no és correspost amb la mateixa intensitat, cosa que amb les substàncies psicotròpiques no passa perquè no esperen res de tu.

Sort que ara és època de bolets, que no fan tant de mal al coco.

labruixoleta ha dit...

bona pregunta...potser és que mentre un està a la sala de ball, la mitja taronja està al curset de meditació... s'haurà d'inventar la llei de la coincidència, i a veure si entre l'una i l'altra.... ;-)

neus ha dit...

és que n'hi ha una altra que mana sobre tota la resta, la llei de Murphy!

Joana ha dit...

Deu ser que la velocitat, la gravetat, la direcció de la llum no coincideix en el punt mig.
Per mi que es barregen lleis físiques i químiques i en aquest anant i venint no es troba qui s'hauria de trobar.Potser també m'he embolicat...

mar ha dit...

a mi ja em serveix la llei de l'atracció...
cal saber cap a on vols enfocar la font d'atracció i no esperar res, això sí!
quan menys t'ho esperes... llavors... sorgeix...

rits ha dit...

La llei de l'atracció és un mite o és real??? I és per tothom? tothom pot atraure?
a mi també m'ho podries haver sentit dir!!
Tb m'agrada el comentari de l'striper, buf!!! dur i difícil.

fada ha dit...

Sï, i tant que existeix, però has d'aconseguir estar en el mateix camp magnètic que l'altra persona. I en això fins i tot les lleis físiques són capricioses!! Bona setmana.

Núr ha dit...

Sí, que hi és, i està mal fet amb ganes!!

khalina ha dit...

Algú diria que "mai estem contents". Altres "és murphy" I jo dic, "no sempre és compleix la llei, per sort"

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...