Ves al contingut principal

noenamorament

En una oficina he sentit:

- Perquè m’enamoro de les persones que no volen enamorar-se de mi i s’enamoren de mi persones de les quals no me n’enamoro?

Tot i que, això també ho havia sentit al institut i a la universitat, a la sala de ball i al curset de meditació. No hi ha una llei que es fa dir la llei de l’atracció?

Comentaris

Clint ha dit…
Aquella de que tot cos submergit en un líquid...surt mullat no et val?
Jesús M. Tibau ha dit…
el que sembla estrany és que es puguin arribar a formar parelles
Striper ha dit…
Cest la vie!!! Que es pitjor tenir algu que no estimas o estimar algú que no pots tenir.
Jordi Casanovas ha dit…
si proves de no enamorar-te de les persones de qui et vols enamorar potser llavors elles s'enamoraran de tu... m'he embolicat oi?
Cesc ha dit…
Nano i és que pot ser m'hi has sentit a mi i tot dir-ho eh... perquè això passa i et frustres, reflexionaré sobre la llei de l'atracció :) gràcies per fer-me reflexionar...
XeXu ha dit…
La clau està en apuntar bé, tenir punteria i que coincideixi cap els dos cantons. No és gens fàcil, si no seria tot massa bonic, i seria avorrit i tot. Si hi ha lleis no ho sé, però si que és un joc, i de vegades és molt bèstia.
iruNa ha dit…
Buf... em sembla que a tots ens ha passat això i fa mal, però jo diria que més que llei d'atracció això es tracta de llei de vida, les coses són així, unes vegades tenim més sort, d'altres menys. Però pensa que el fet que dues persones s'enamorin alhora tampoc és garantia de res eh?!
iaiapunkarra ha dit…
Jo procuro enamorar-me de modestos clubs de futbol i així no tinc aquests problemes.

Però com a ésser mortal que sóc, també hi caic de tant en tant. I he arribat a la conclusió que l'enamorament humà és pitjor que l'speed i l'àcid junts: te fa anar per on vol, t'impedeix menjar i dormir, i no se't baixa l'efecte en 2 dies. Tot es viu accelerat i distorsionat. A sobre moltes vegades no és correspost amb la mateixa intensitat, cosa que amb les substàncies psicotròpiques no passa perquè no esperen res de tu.

Sort que ara és època de bolets, que no fan tant de mal al coco.
labruixoleta ha dit…
bona pregunta...potser és que mentre un està a la sala de ball, la mitja taronja està al curset de meditació... s'haurà d'inventar la llei de la coincidència, i a veure si entre l'una i l'altra.... ;-)
elur ha dit…
és que n'hi ha una altra que mana sobre tota la resta, la llei de Murphy!
Joana ha dit…
Deu ser que la velocitat, la gravetat, la direcció de la llum no coincideix en el punt mig.
Per mi que es barregen lleis físiques i químiques i en aquest anant i venint no es troba qui s'hauria de trobar.Potser també m'he embolicat...
mar ha dit…
a mi ja em serveix la llei de l'atracció...
cal saber cap a on vols enfocar la font d'atracció i no esperar res, això sí!
quan menys t'ho esperes... llavors... sorgeix...
rits ha dit…
La llei de l'atracció és un mite o és real??? I és per tothom? tothom pot atraure?
a mi també m'ho podries haver sentit dir!!
Tb m'agrada el comentari de l'striper, buf!!! dur i difícil.
fada ha dit…
Sï, i tant que existeix, però has d'aconseguir estar en el mateix camp magnètic que l'altra persona. I en això fins i tot les lleis físiques són capricioses!! Bona setmana.
Núr ha dit…
Sí, que hi és, i està mal fet amb ganes!!
khalina ha dit…
Algú diria que "mai estem contents". Altres "és murphy" I jo dic, "no sempre és compleix la llei, per sort"

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…