Ves al contingut principal

creure


Si mai ningú hagués inventat la religió ningú sabria què és un déu, i tampoc ningú s’hi creuria. Avui anava a creuar un pont i estava en obres; no he pogut passar. Avui anava a travessar un mur i estava en obres; he pogut passar. Avui t’he mirat als ulls i no m’has vist, i ara estic trist, perquè potser tu un dia em vas mirar i jo no et vaig veure. Si et dono un regal un dia tard només és perquè avui he sigut l’únic a qui has besat. Però hem de tenir fe.

Comentaris

Clint ha dit…
esta bé això de ser l'únic...però la puntualitat (especialment a la hora de fer regals) també puntua!
Jesús M. Tibau ha dit…
sobretot hem de tenir fe en nosaltres mateixos, i un abona agenda per no oblidar fer regals
estrip ha dit…
només afegir que creure és com anar amb creuer, només que amb un final diferent!
Cesc ha dit…
Genial, però continua creient eh1
robadestiu ha dit…
ups, jo tb vaig un dia tard... Ahir vaig venir emboirada i només veia l'esquinç. Però ara, dins el mar, hi veig una medusa. I em pregunto si a tu te'n deuen fer, de por... I com tinc fe, sé que algun dia em contestaràs alguna de les preguntes que et faig.
Rita ha dit…
Si era el seu sant, no és greu. Tots els sants tenen vuitada, diuen... :-)
Striper ha dit…
Quin bon invent la fe contra la rao.
elur ha dit…
Home Estrip, què vols dir, que si no t'hagués besat només a tu s'hauria quedat sense regal?
Fe ens les persones i sobretot en un/a mateix/a!
Au, un petó! (però no pas perquè vulgui un regal, eh?)
estrip ha dit…
clint, si però els punts no es fan fent regals, o no hauria.

jesus, una bona agenda. Algun dia arribarà el dia que en tindré.

cesc, fins que es pugui.

robadestiu, si sempre en responc. Les meduses no em fan por, una vegada una em va acariciar i em va deixar una marca, ara com que ja sé quin és el mal que em poden fer, no els hi tonc por, és un mal conegut.

rita, ah si! doncs així he fet punts també.

striper, és com un derbi de la màxima rivalitat.

elur, no ho giris dona. Només que arribar tard era fet expressament, per tenir això jo sol. Que egoista!
Vols un regal? quant és santa elur?
elur ha dit…
cada dia! jejejeje
zel ha dit…
Un dia o un altre el que s'ha mig perdut es mig retroba, quan la conjunció dels astres se'n fa ressó...mai és tard...
iaiapunkarra ha dit…
...Jo crec en l'Osasuna.
Núr ha dit…
què s'hi amaga en els escrits, que arrenquen somriures? ;)
eudald ha dit…
s'ha de tenir feeee! i tant que se n'ha de tenir!
M'ha agradat això de no poder travessar el pont, però sí el mur... Les obres, com la crisi, bé poden ser una bona oportunitat!
enhorabona!
khalina ha dit…
un petó + un regal = 2 regals
robadestiu ha dit…
ESTRIP: jeje...lo de la medussa m'ho preguntava jo, i de seguida em vaig contestar que segur que no te'n fan de por. Vinga, no estiguis trist, que de moment, ja tens un petó, i si potser un dia et va mirar, potser un altre dia us mirareu tots dos al mateix temps!! Ah! i no deixis mai de respondre sempre les preguntes... que et dongui la gana!! :-)))
elur ha dit…
ejem... d'això... no voldria pas semblar dallonses... però encara no tinc regal, eh? :P
estrip ha dit…
ejem... com que cada dia és el teu sant, tinc temps per pensar quin regal et faig!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…