Avui ha tornat al lloc aquell on s’escapaven de la feina, on es confessaven les seus pecats, al lloc aquell, amb aquell gran pati sota les moreres.
Un lloc que a les nit és envelat i algunes tardes és teatre, és lloc de reunió del avis, i l’estona del entrepà dels paletes. Era la seva estona del cafè també, de les paraules amables, de les crítiques, de les sinceritats i dels deures de la classe de francès on potser després no hi anirien.
Un lloc que a les nit és envelat i algunes tardes és teatre, és lloc de reunió del avis, i l’estona del entrepà dels paletes. Era la seva estona del cafè també, de les paraules amables, de les crítiques, de les sinceritats i dels deures de la classe de francès on potser després no hi anirien.
15 comentaris:
A vegades quan re-tornes a un d'aquests espais notes la presència de qui t'acompanyava...
m'has fet pensar en un altre lloc, potser un dia també n'escriuré un post.
Estic segura que ha de ser un lloc fantàstic...
Quin bell record, les campanes de francès...
Hi ha llocs de moments inoblidables eh... :-)
Ostres sempre existeixen llocs d'aquests...
Sembla ser un lloc entranyable per a tu. No l'oblides mai i torna alli a sovint.
I no has pogut evitar reviure un munt de situacions, ni pensar en aquella persona, oi?
Aquests són refugis que reviuen per les companyies i els ambients. Normalment van acompanyats d'un tallat, o una cervesa, depèn de l'estona de l'escapada...
Salutacions.
El meu era un parc ple de desmais al voltant d'un estany amb tortugues i nenúfars. I la classe que acostumava a saltar era la de religió. Petons.
T'ha portat bones sensacions eh.
elur, es veritat però en aquest cas era més el lloc i el què que no pas qui. El qui podia haver sigut qualsevol.
daina, veus que bé!
assumpta, entranyable.
clint, no ho hagués di de tu eh!
rita, i tant i tant, és això!
cesc, i sempre existiran.
albanta, no hi vaig sovint no. millor deixar passar el temps i anar fent tastets.
xexu, una mica tot! i fer un cafè també!
delfica, alhora del dinar!
fada, saltant-se la classe de religió. Bé això no era l'escola sinó la feina.
striper, si si, i alguns que no tant també.
Mítics racons...
Si les parets parlessin!!!
hi ha llocs que mai oblidarem per tot el que ens fa recordar. Bon post!
Publica un comentari a l'entrada