Ves al contingut principal

l'envers

Tot el que em diu l'entorn avui és dins d'aquests blocs:

Vos photos: especialment m'agrada un post titulat l'envers.

i també aquí:

Les 400 culs: que curiosament també parla de l'envers.

Comentaris

Menxa ha dit…
Ho sento, he guardat el francès en un calaix i el deixo com a intocable per la resta de la eternitat... Gràcies a Déu hi ha qui s'expressa amb imatges!!!

Per cert! Això que vas comentar dels gens ho vaig veure a les notícies (quan sento algo que val la pena -per a mi, és clar- paro l'orella... :P) i crec que vaig llegir en algun lloc que hi ha animals que tenen massa d'un gen (o no sé si era massa poc) que tenien 3927589879483 parelles i no se'n recordaven ni de qui era cap d'elles... molt curiós! Tot i que deixant-nos de raonaments científics hi ha una cosa que tenen els humans, també homes, que es diu moral...

Sento aquest rollo! Feia anys que no vagarejava per aquests móns i la veritat és que jo també ho veig tot una mica del revés, com a la foto...
iaiapunkarra ha dit…
Jo és que em pensava que tractava d'una altra cosa...
elur ha dit…
Elogi a la sodomia?
I el món a l'inrevés...
si és que... un entorn ben distret, el teu.
(m'ha encantat la web de les fotos!)
Striper ha dit…
Jo he flipat una mica..
Cesc ha dit…
Trobo que la fot de l'envers és... que amb una sola imatge em parla.
estrip ha dit…
suposo que ningú s'escandalitza pel terme sodomia. A més té moltes accepcions.
I pel francès, menxa, ja m'agradaria traduir-t'ho però queda't amb les imatges, que si son realment bones. I els idiomes no han d'estar al calaix dona!
khalina ha dit…
Doncs jo tenia el francès enrovellat... I ara no penseu malament

Molt xula la web de les fotos
instints ha dit…
Em quedo amb les imatges... impressionants!!!déu ni do quin entorn no? jejeje. Petonets
iruNa ha dit…
Ostres, jo també tinc el francès a un calaix... que em temo que no he obert mai. Així és que em quedo amb les fotografies, que són increïbles!!
Dedueixo, pels comentaris que t'han deixat alguns, que el post parla de la sodomia... però com que no sé què diu, millor em callo.
Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…