Ves al contingut principal

esquinç

El cel està esgarrapat, a la platja ara s’hi veu la sorra abans tapada per les pells. Alguna medusa que fa vacances encara s’hi passeja. Surts de l’aigua i moll sents el setembre. El cafè a la terrassa ara l’ocupen uns obrers esperant un feina que no arriba. El telèfon m’avisa d’un sant i un aniversari. Avui és dia per plantejar-se els mesos que queden fins a acabar l’any. S’ha de trobar una rutina el més aviat possible, o el cel s’acabarà d’esquinçar.

Comentaris

XeXu ha dit…
Doncs a trobar aquesta rutina aviat, jo m'hi apunto també, que no és qüestió d'anar ferint el cel.
Jesús M. Tibau ha dit…
l'alternança entre època de rutina i de vacances no ha de ser tan abrupta. Cal trobar el nostre moment de vacances personals cada dia
Anònim ha dit…
I que bé que descrius la rutina de la platja una vegada començat el setembre i oblidada l'escalfor del sol :)
Striper ha dit…
Jo no busco la rutina per desgracia la tinc marcada.
Rita ha dit…
Una mica de rutina va bé, però molta tampoc et pensis tu que...
Compte amb el cel, cuda'l!
elur ha dit…
I quina joia sentir el setembre a la pell!
Si vols te'n passo una mica de rutina, em sembla que me'n sobra...
instints ha dit…
Quina descripció del què és l'actualitat noi!! "esperant una feina que no arriba", i és que la crisi arriba a tot arreu.
Bonic post!!
menta fresca ha dit…
No, si us plau, no esquincis el cel!
Trova la rutina si és això el que vols, però el cel ni tocar-lo, bé, aquest...
Eli ha dit…
Aixx... no...
Rutina no, please!!!!
Qui la vol la maleïda rutina...
Cada dia ha de ser diferent...!!!!
;-)
Assumpta ha dit…
Diuen que les rutines son necessàries, però a mi aquesta paraula em fa una mica de por...

Potser és que no sé trobar les rutines adequades (sí, és probable que sigui això)
Joana ha dit…
La rutina ens la marca els horaris.Nosaltres hem de saber esquinçar el temps d'oci i sobretot omplir-lo!
estrip ha dit…
ja veig que hi ha qui odia les rutines, però a vegades en cal una per evitar donar massa voltes a les coses. A més si en tenim una després la podrem trencar, i si no no!

Escriure al bloc és una rutina?
No necessàriament és una paraula desagradable. Com que sempre acostuma anar lligat amb feina o obligacions.
Jordi Casanovas ha dit…
ja m'agrada que arribi el setembre... quan gairebé tothom torna i busca la seva rutina jo abandono la meva
robadestiu ha dit…
em sembla que avui tb hi ha un esquinç a la roba. Així que no puc arreglar gaire cosa. Me'n vaig a veure si puc escriure algo al blog, de forma rutinària, pq res s'acabi de trencar.
Menxa ha dit…
Massa rutina fa mal... massa poca també!
Un escrit molt de setembre, m'he sentit molt identificada amb això de "sentir el setembre", dels sants i dels aniversaris (especialment el dia 8...), i de trobar ja una rutina, que serà d'aquí poc! :P

(t'estàs fent molt teus els verbs "estripar", "esquinçar" i "descriure" amb aquesta tècnica tant, tant... no trobo ni l'adjectiu!)

Un petonet.
rits ha dit…
ais! jo vull anar a la platja!!!... m'encanta la platja al setembre, no hi ha tanta gent i s'està tan bé, l'aigua encara està tebiona i pots descansar i posar-te noves motivacions, reptes...
i si, tens raó, la rutina va bé i ajuda a organitzar-se

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...