Qui se’n recorda d’aquell gag de la trinca, on la família del guaita què fan ara, està asseguda davant la televisió, de cop i volta aquesta canvia d’idioma, del català al castellà, aleshores es pensen que la tele s’ha espatllat i per mirar d’arreglar-la li donen cops amb el palmell de la mà, com de vegades fem amb aparells vells per mirar que tornin a la normalitat, fins que finalment torna al català i tots es calmen un altre cop i continuen mirant-la.
Doncs res més lluny de la ficció la televisió de Catalunya porta aquest camí, vint-i-cinc anys després del seu naixement. Em fa l’efecte que ara mateix un gag com aquest seria censurat ni que ho fessin els de Polònia. I això em sembla que no es precisament un avenç.
Perquè hi ha programes i ràdios que es pregunten si l’onze de setembre ha de ser reivindicatiu o no? És que algú ha de dir-nos com han de ser els dies i què en volem fer d’ells? En fi, aquí la meva reivindicació, cap a la televisió de Catalunya, com a excepció en un bloc mai pensat per això.
Doncs res més lluny de la ficció la televisió de Catalunya porta aquest camí, vint-i-cinc anys després del seu naixement. Em fa l’efecte que ara mateix un gag com aquest seria censurat ni que ho fessin els de Polònia. I això em sembla que no es precisament un avenç.
Perquè hi ha programes i ràdios que es pregunten si l’onze de setembre ha de ser reivindicatiu o no? És que algú ha de dir-nos com han de ser els dies i què en volem fer d’ells? En fi, aquí la meva reivindicació, cap a la televisió de Catalunya, com a excepció en un bloc mai pensat per això.
12 comentaris:
a vegades ens convindria una mica de teràpia de radicalització.
Bona diada.
Jo recordo aquesta sèrie...m'agradava.
I com diu La Trinca..."paper mullat". No hem avançat gaire per no dir gens!
Bona diada estrip!
Mira que fan ara!!! Potser toca un bon cop de falç.
Després de tants anys i que aquesta cançó sigui tan actual... força trist...
Cada dia ha de ser reivindicatiu!
Visca Catalunya!
Doncs ho podries fer més sovint, estrip, és un post perfecte i molt ben explicat.
Ahir, al Fossar de les Moreres, ho dèiem, des de la democràcia, el català no havia estat mai tan malament com ara.
I espereu... Catalunya Ràdio ja ha canviat, TV3 ho està fent, veurem què ens depara la nova temporada. Això va a més, per més que em costa d'acceptar-ho i sobretot em dol.
Bona Diada, maco!
I tant que ha de ser reivindicatiu!!! Massa callats estem tots plegats. Ostres, i quin dia pot ser millor que no pas avui per cridar??!! No hem avançat massa en aquest aspecte, la veritat. Sembla que la societat s'hagi submergit en la letàrgia del consumisme i l'egoisme. On està la força de la gent del poble??
un post molt encertat estrip, jo crido amb tu que ja n'hi ha prou!!!!
una abraçada i visca Catalunya!!!
i ja no parlem del Canal 9!!!
cridar, s'ha de cridar cada dia.
perquè les diades són per a sortir al carrer i fer pinya, però la feina i les reivindicacions són 365 dies l'any.
Bona diada a tots!
Ostres! no me'n recordava de la Trinca. Eren molt bons (després es van vendre a Crónicas Marcianas i a l'OT).
Tens molta raó, ben bé no se sap cap on va tv3, per no veure el programa de celebració... va ser ben trist!!!!...
El pitjor enemic el tenim dins de casa, no pas a Madrid.
Ah, i a mi m'agradava el punki de la família de la Trinca.
Publica un comentari a l'entrada