diumenge, 28 de setembre de 2008

roig

Quan em parles, quan em mires, quan m’escrius,
quan hi penso i et somio, quan no hi ets i t’anomeno,
quan m’inspires, quan m’inquietes i m’ignores,
quan ho intento, quan et perdo i no passen les hores.

El roig de dia, el cel et crida,
el roig de nit, la pell sospira.

Quan els peus caminen, quan les mans repiquen,
i els ulls no parpellegen,

el cor, sent.

19 comentaris:

Striper ha dit...

Flor de ni blanca per fora, vermella per dins.

XeXu ha dit...

Sembla força un cor això, però aquestes petites granulacions properes a les parets de les cavitats no serien massa bon senyal.

fada ha dit...

M'he imaginat una bona llesca de pagès dient-li tot això al tomàquet ;))

iruNa ha dit...

La meva conexió a internet peca per ser extremadament lenta, i abans que desxifrés la imatge m'ha donat temps de rellegir el post cinc vegades. M'havia enamorat de les teves paraules, de la profunditat del significat que els he atorgat... un gran poema d'amor pensava jo.... I renoi, de cop i volta s'han acabat de carregar les imatges a la pantalla i patapam!
La cara de sorpresa que se m'ha quedat en veure el tomàquet no té preu!! jeje Quin fart de riure noi!

elur ha dit...

roig com un tomàquet... :)

Tals ha dit...

ooohhhhh el tomàquet és la cosa més bona del món mmmmhhh amb una miqueta de sal per sobre i nyam nyam menjar-lo tal com ve de l'hort (despres de rentar-lo, és clar jejeje)

Cesc ha dit...

És una bona forma de dir les coses, ho fas amb molta elegància.

mar ha dit...

un poema preciós...
m'ha encisat aquest roig que descrius...

una abraçada!

Assumpta ha dit...

No, no... la foto del tomàquet és una broma :-)

El poema en realitat no va per un tomàquet, oi Estrip?

Daina ha dit...

el cor del tomàquet també recita poesia, ho sabia. està a tot arreu

labruixoleta ha dit...

Doncs a mi a vegades em surten impulsos de cor, i dic algo, però potser si ho penso, m'agafa vergonya i em poso vermella (com un tomàquet), i voldria esborrar. Mira, així és la vida, de nit i de dia. I com tu parles d'un color, no d'un cor, doncs la foto del tomàquet la trobo encertada.

instints ha dit...

el cor ho sent tot...

Joana ha dit...

I no és bonic sentir aquesta escalforeta a la cara, encara que sigui roja, roja?
La tardor...inspira als poetes, les fulles esborren els amors d'estiu...I s'instala la melangia...
Bona setmana estrip!

Menxa ha dit...

Impressionant... (calia que ho digués? és l'únic que podia!)

khalina ha dit...

El roig porta a la passió, sigui tomàquet o sigui qui sigui.
Un poema molt ben trobat :)

rits ha dit...

L'escrit, preciós i seductor, com sempre!!!!

I el tomàquet, .... al cor de la nostra terra, el pà amb tomàquet!!! li vaig intentar explicar a un alemany un dels grans plaers de la vida que es perdia si no posava tomàquet a l'entrepà amb el pernil que s'havia comprat,... xò,... em sembla que no va acabar de pillar. Ell s'ho perd.

a més, hi ha qui diu que és afrodisíac, no?

elur ha dit...

que estàs enamorat Estrip? ;)

elur ha dit...

tant maca que era la foto del tomàquet! (i ho dic seriosament)

estrip ha dit...

algú se la cruspit.