Ves al contingut principal

àngel

Esperant la pluja anunciada, m’he quedat a casa tota la tarda. No tenia cap llibre per començar, cap pel•lícula que mirar i anava mirant el cel, i no arribava la predicció. Hores que semblaven perdudes per no haver planejat estar-me a casa i passadís amunt, passadís avall. En arribar el vespre i veure que no em quedaven ungles, he sortit només per anar fins al mur de la platja i tornar, però no hi he arribat. Només tancar la porta de casa he topat bruscament amb una noia que portava uns llibres a les mans el quals han anat tots per terra. Ens hem ajupit els dos a recollir-los, ens hem mirat als ulls i a través d’unes ulleres fines que semblaven entelades per uns ulls quasi transparents i delatant que uns minuts abans havien deixat anar algunes llàgrimes, m’he sentit atrapat. Ella en adonar-se’n del descobriment s’ha vist desprotegida i ha abaixat el cap. Aleshores els meus dits suaument han corregut sota el seu mentó i han acompanyat a la seva mirada per tornar-la a trobar. Amb la vergonya sobtada, s’ha aixecat de cop i ha marxat corrents, sense temps per adonar-me’n que m’ha quedat amb un llibre a les mans: "La mirada de l’àngel" de Drago Jancar, un llibre de contes sobre destins humans. Un llibre que ara m’hauré de llegir si vull descobrir qui és ella.

Comentaris

iruNa ha dit…
Al principi m'has fet pensar amb el meu dia... un dia en què també m'he quedat a casa, en què he vist i sentit ploure, llapegar i tronar. Però el més semblant a trobades amb àngels que ha tingut el meu dia és el llibre que m'ha acompanyat durant unes quantes hores: El juego del ángel, de Carlos Ruiz Safón (que per fi he pogut començar)
M'ha agradat molt aquest post... i l'he sentit molt proper, tot va d'àngels avui eh?!
Anònim ha dit…
pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules...



(és de debo que vius a costat del mar?)
robadestiu ha dit…
vaja, aquesta és de les estripades que fan emocionar...

Com sempre, se'm fa tard. Me'n vaig al llit a veure si puc dormir una estona.
Eli ha dit…
Això sembla extret d'una peli!!!
Caram, i passen aquestes coses a la vida normal???
Jo em pensava que el més lògic haguès estat que quan se li han caigut els llibres "Thaguès dit.. Imbècil, a veure si mires per on vas!!!!?" no???
Que és el que et diu la gent quan passa això!!!!
;-)
Striper ha dit…
El proxim cop que la veiguis sera en un autobus en marxa.
Rita ha dit…
Dolcet, dolcet... déliciós!
Anònim ha dit…
I la pluja ha arribat. Els ulls de la noia es van anticipar. La mirada humida és una mirada franca i crida ser desentelada.

Quan podrem tornar a espiar-te per l’escletxa?

e
elur ha dit…
Una llàstima que hagi marxat corrents... s'hauria d'haver quedat i llegir els teus ulls, també.
Anònim ha dit…
Ostres... ara no sé si és real o no... però apropa't a l'àngel...
Jo Mateixa ha dit…
Ves que no sigui la nova comercial de El Circulo de Lectores :-P

Ja saps, toca llegir, i toca buscar-la, per que si el que ens expliques es cert i no es inventat, això pot ser el començament d'una hermosa....amistat??? :-)

Sort company!!!!
rits ha dit…
Potser el destí ha fet de les seves i ara tens l'oportunitat de tornar-la a trobar
mar ha dit…
uns ulls humits... anuncien la pluja del cor...
potser era aquesta la predicció...
o potser era la seva...

petons de pluja...
Assumpta ha dit…
Ai, és preciós!! De veritat...

Sí, llegeix el llibre i segur que descobriras qui és... i, probablement, la tornaràs a trobar :-)
menta fresca ha dit…
Ja ho veus, no si val a badar!
estrip ha dit…
iruna, si si àngels per tot arreu.

daina, a les pel·licules també, es veritat!

robadestiu, que fas emocionant-te tan tard!

eli, no dona no. La gent no diu imbècil! Tu no ho faries no?

striper, vigilaré l'autobús, doncs!

rita, ensucrat i tot!

e, sempre!

cesc, no importa no? ho intentarem!

jo mateixa, si és així ja tenen un soci més.

rits, el destí, perquè sempre fa de les seves?

mar, ostres, es clar!

assumpta, ja et diré si m'ha agradat!

menta, a vegades si que es millor badar!

elur, deu ser el destí. Però no havia d'haver marxat! no!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...