Hi ha molts tipus de cops de colze:
El cop de colze d’un futbolista a un contrari, lleig!
El cop de colze en una cua per entrar a un concert, lleig!
o el cop de colze ballant en una discoteca, molt lleig!
Però n’hi ha un que no fa mal, que és com de complicitat però no ben bé, és un cop de colze suau, que es respon amb un ai tímid i un somriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
17 comentaris:
molt millors els recolzaments
Cal recordar aquelles coses bones tb oi...
Aquests són els bons, no? Quan es té complicitat, amb poques paraules n'hi ha prou. I de vegades un cop de colze d'aquests ja diu moltes coses.
aquest últim cop de colze realment arrenca un somriure :-)
I els cops de colze dissimulats o puntadetes de peu sota taula per fer que algú calli, i aquest algú segueix xerrant i a sobre diu en veu alta que paris amb els copets??? jaja
Ai!! En Xexu m'ha tret la paraula!! Jo volia dir això, que són els cops de colze de la complicitat.
És maca la complicitat :-)
Si es suau i amb somriure..
ai sí, i fa molta gràcia aquest. Que també el fem servir per dir a algú que no la cagui o que no digui segons què. És un llenguatge que només dos entenen...
mentre l'ai sigui de sorpresa... :P
a vegades aquest és repeteix, així fluix i ràpid seguit d'un "eh eh eh!"
I els cops de colze d'una persona que està adormida i et desperta? Per molta complicitat que hi hagi, fan molta ràbia! ;)
als despistats ja ens van bé aquests mini-cops de colze,.. ens podriem perdre moltes coses per estar a l'inòpia.
...I els que es donen als pogos, que fan mal sobretot si es porten canelleres de puntxes, però que a vegades pot ser el començament d'una bonica nit d'amor punk.
vinc a deixarte el cop de colze suau que tant t'agrada, no miris la meva edad, veu la persona que hi ha darrera, una persona que lluita per tirar endavan malgrat el seu passat i la seva "okupa", donarte les gràcies a l'hora, acompanyant-ho d'un somriure, el que procuro que mai desaparegui de la meva cara, malgrat les adversitats, no et deixo comentaris però et vaig llegint, sou tants i tant poc el meu abast...
que ben descrit :)
i és ben bé en aquest ordre: un "ai" tímid i després un somriure.
Molt ben explicat... el copet de colze amic no exclou, sinó que uneix en la complicitat d'un qui sap què compartit.
Salutacions.
aquests són els millors
Publica un comentari a l'entrada