Va pujar fins al cim, tant era el que li va costar, es va asseure en un roc, i davant la immensitat del que veia, es va posar a plorar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
Després de l'esforç l'emoció et pot desbordar. És una realitat!
Quan més costa, més gran és l'emoció i la felicitat.
Ho has escrit tan bé!!
M'has fet pensar en coses i persones... i en finals macos darrere un gran esforç :-)
A vegades literalment es cert jo un cop vaig fer un que quant vaig arribar al cim tota la gent que hi era i m'havien trobatper el cami em van aplaudir, va csta pero vaig pujar era un tres mil.
a aquestes alçades de la nit, llegir aquest escrit, curt, però immens i intens, m'ha emocionat.
L'esforç et fa valorar encara més les boniques vistes
i tot va tenir un aire diferent i nou, oi que si?
Massa emocions a l'hora, suposo...
Reconec aquest sentiment. Això em va passar quan vaig pujar al Carlit, l'única diferència és que jo vaig plorar quan vaig arribar de tornada al refugi.
Són tantes les emocions que et costa descriure-les, i et passa això, tant és l'esforç que et surt de dins..
Com bé mostra l'etiqueta del post, són situacions en les que ens sentim i ens passen, ens ha costat tant que ens cauen les llàgrimes, què hi podem fer...
:)
et llegeixo, se'm dibuixa un somriure i se me'n van les paraules...
després d'un gran esforç el paisatge que se'ns obre davant dels ulls sempre esdevé espectacular... deixar aflorar les emocions en forma de llàgrimes demostra la sensibilitat de les persones...
m'agrada!
i és llavors quan saps que ha valgut la pena :)
m'has fet venir ganes de pujar un cim.
"[...]
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
[...]"
Publica un comentari a l'entrada