Hi ha disciplines esportives on és molt important realitzar les accions tècniques de forma relaxada, i en el moment oportú amb el mínim temps necessari resoldre o executar el moviment. Si no ho fem d’aquesta manera, acumularem massa tensió a la musculatura, aguantarem la respiració massa estona i acabarem estressant la zona muscular que utilitzem, sense poder complir l’objectiu del moviment en qüestió i potser fins i tot sense poder continuar. Això em recorda que a la vida de cada dia si tenim un problema no poden prémer les dents i estar en tensió massa estona o ens farem mal i no resoldrem res. Ens ho hem de prendre de forma relaxada i en el moment oportú i amb el temps necessari intentar solucionar-lo. Els riscos, els mateixos en els dos casos, estrès!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
20 comentaris:
L'estrès no és bo... tothom ho diu, i actualment estan sortint com bolets tot de malalties provocades per aquest síndrome. Però, com es fa això que dius? Suposo que amb entrenament, com en qualsevol disciplina esportiva... potser necessitem un entrenador per la vida!
una abraçada!
Aixi es com tindriem que sapiguer pendres la vida relaxadament el problema es que no sempre sabem i a vegades no podem.
Mare meva, l'estrès de la vida... Tots necessitem una mica més de relax i, de tant en tant, una valeriana, per no dir directament un vàlium!
Estaria bé saber-ho fer així. Potser ens hi haurem d'aplicar i aprendre'n...
Doncs tens raó, poc a poc...
i jo que a vegades penso que me n'hi falta una mica d'estres a la vida...
és tan dolent amagar-se i fer veure que els problemes no existeixen, com voler resoldre's massa precipitadament
Sort que un partit de futbol només dura una hora i mitja...
no és que en sigui una experta però m'hi esforço cada dia... prendre's les coses de manera relaxada, donar-se temps, tenir paciència, intentar respirar profundament per tenir aire i poder gaudir de cada instant...
(encara que de vegades no ho aconsegueixo...)
bona nit de diumenge!
Sí, tens raó... però moltes vegades costa.
De totes maneres, crec que, com diu la Mar potser mirant d'intentar-ho cada dia, es pot fer com un aprenentatge.
Jo, de moment, encara no ho aconsegueixo :-)
slow, slow...
Tens tota la raó del món!!! Però costa tant ....
Petons estressants!!!
jo no sé com es fa això...
m'has fet recordar la cultura del slow down sueca. Treballant pausadament aconsegueixes millors rendiments i satisfacció personal. Assumint els problemes i buscant les solucions sense neguits, son millors solucions.
(lo difícil és posar-ho en pràctica...)
Si l'estrès té connotacions negatives, estic d'acord amb tu. Però si l'entenem com un moment de tensió que podem tenir en un moment que ho requereix, potser no és tan dolent, sempre i quan després el puguem deixar enrere i tornar a l'estat basal, un cop la feina està feta.
una bona opció deu ser aprendre a realitzar les accions de forma relaxada, a través de disciplines esportives que ho ensenyen. I llavors intentar generalitzar-ho a la vida quotidiana. Realment l'estrès és un problema.
No és per posar-me tècnica però justament dissabte en un curs van parlar-nos dels dos tipus d'estrès. Hi ha EUSTRÈS que seria un estrès positiu perquè va bé com un estat especial per reaccionar davant situacions de perill, inseguretat, no sentir-nos capaços... i després, el cos torna a l'estat inicial. El dolent és quan es repeteixen de forma continuada les reaccions i un s'esgota. Llavors tindríem DISTRÈS. Però bé, quan la gent parlem d'estrès ens referim a aquest distrès i per això la visió negativa.... Si puguéssim medir-nos com recomana l'Estrip...
iruna, un coach, perquè no? però ara no que hi ha crisi.
striper, a vegades no podem, és a qui on cal posar-hi atenció.
Sadurní potser millor la Valeriana que el valium.
Rita, ens hi hauríem d'aplicar i aprendre si si!
cesc, poc a poc i bona lletra diu la dita, no?
elur, doncs va, les piles carregades a tot drap!
Jesús, això mateix bona comparació.
iaiapunkarra, i després del partir eufòria o tristor. Això no és bo.
mar, "diuen" que quan aprenem a viure aleshores ens hem de morir. Però no cessem en l'intent eh!
Assumpta, és com anar fent mitja tota la vida, i no acabar la peça. Però cada nova part la peça va quedant millor cosida.
dejà, això és una filosofia no?
Eli, aahhh! res és fàcil.
Daina, doncs en els comentaris han donat receptes. Però suposo que hem de buscar la nostra.
rits, al final fer-se el suec té un sentit!
xexu, això és el vull dir. No un estrès continu,, que és dolent. Un estrès puntual i prou.
bruixoleta, escriure un bloc pausadament és una bona tècnica, també.
khalina, gràcies per afegir-hi aquest punt de vista tècnic. Perfecte!
Com sempre el que costa és trobar el terme mig...com una cançó que he descobert fa poc.."La distancia adecuada"!
O senzillament aprendre a respirar que sovint ens oblidem de fer-ho!
La Joana té raó, respirem sense deixar que el aire ens arribi fins al darrer alvèol dels pulmons... quanta pressa per arribar tard a tot arreu!!
Publica un comentari a l'entrada