A vegades ni amb una mirada panoràmica veiem cap a on anem...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
15 comentaris:
i fa com por...
jo tampoc sé cap a on vaig
Si veiem cap on anem, genial :)guapa la foto :)
ni bruixoles ni mapes serveixen per garantir la direcció que cal prendre
massa cubates?
però anem, fent, ni que sigui sense veure molt clar el destí, no? Vas perdut?
A vegades és difícil, amb una sola mirada... prova-ho amb dos o tres i segur que ho veuràs més clar :-)
I potser fins que no hi xoquem de morros no ho sabrem
O de on venim..
A vegades em pregunto si cal saber-ho cap a on anem... si no n'hi ha prou amb anar caminant i grimpant i estar orgullosos de l'esforç i disfrutar del paisatge.
De vegades tenim molt clar cap a on anar. I d'altres tot són dubtes sobre el destí. I altres cops, sabem que l'important és caminar, i si cal, ja desfarem camins.
Home, si tens les lentilles o la càmara una mica borroses com sembla que ho està la vista de la foto, és normal no veure cap on vas i el més probable és que acabis ensopegant amb el primer roc que tinguis als peus.
tanca els ulls, relaxa't i deixa't anar... obre'ls,... espero que ho vegis més clar.
i poder dir: jo aniré a parar allà, i acabar-hi... la mirada desdibuixada feta realitat.
I és que de vegades no ens adonem que mirem cap endavant amb els ulls tancats... I és per això que no hi veiem.
és més, a vegades ni amb mil mirades panoràmiques veiem cap on anem! potser millor perdrens.
Publica un comentari a l'entrada