L’espècie humana si hagués caigut presa de l’avorriment s’hauria extingit. Algú pot pensar, no, perquè amb l’avorriment hauríem tingut més fills i això no hagués passat. Però no, això hagués superpoblat tant la terra que hagués accelerat l’autodestrucció, o sigui que ens hauríem extingit igualment. Una teoria que no puc demostrar, ho sé, però és que només me l’he inventada per comparar-nos amb uns peixos, els peixos voladors. I és que aquests no s’han extingit gràcies a que poder sortir de l’aigua i volar unes quantes desenes de metres, els ha permès esquivar sempre, els seus depredadors. Nosaltres els humans, fer volar la imaginació ens serveix per esquivar el depredador avorriment i que tampoc acabem extingits, tot i els desastres que provoquem. Així, si un dia en algun test de personalitat a algú li pregunten quin animal seria i que raoni la resposta, pot dir: un peix volador.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
28 comentaris:
Ostres tio, tu ets un geni!!!
Jo al·lucino en aquest blog, de veritat... A part que deus ser descendent (per via catalana, clar jaja) de Baltasar Gracián... perquè tens unes idees impressionants i a sobre les expliques en un "pim pam". I jo em quedo bocabadada, això si, amb un somriure molt gran.
Jo sóc un peix volador sens dubte... Sóc insomne des de molt petita i, quan no podia dormir, jugava amb la imaginació. Ara escric al blog. Més o menys... ;-)
Et felicito, de veritat.
i jo que aquesta nit estava molt avorrida, aquesta teoria m'ha fer riure i ha extingit el meu avorriment i la meva son. Així que aniré a volar una estona per la blocesfera, pq tenint en compte que jo de tant en tant obro el paraigua i em poso a volar, ja m'identifico una mica amb el peix volador! Bona nit :-)))
M'ha encantat el post, quina comparació més simpàtica, però a l'hora escaient. I m'ha semblat impressionant la teoria sobre l'extinció humana. Posem l'avorriment com a principal enemic de l'home, i ens pensàvem que no teníem depredadors!
jejeje
la imaginació és poderosa...
i els blocaires d'aquestes contrades ja ho tenim això...
matar l'avorriment...
volar escrivint
volar llegint
volar badant
volar imaginant...
i mentre volem anem espantant avorriments i tedis i anem lligant paraules.
peixos voladors, ocells nedadors, homes i dones imaginatius i creatius...
(em sembla que m'he enredat una mica, a aquestes hores... ja se sap)
Jo soc un peix volador mig adormit i no gaire gros.
Genial! I com aquell que res tu... ;-)
Molt bo. Jo crec que els bloggers pel fet de ser-ho ja ho som una mica, de peixos voladors, amb l'afegit que tenim un component descadarament exhibicionista.
Continuo pensant que preferiria ser un ocell, triar quin ja és més complicat. Però avui em decantaria per un Blauet, me'l puc imaginar "jugant" a capbussar-se amb un peix volador, si és que n'hi hagués cap que visqués al rius o als aiguamolls...
I ja hem matat l'avorriment llegint-te! Suposo que això farà que de moment no ens autodestruim. hehe gràcies a tu!
:D
Molt encertada la comparació! Llàstima que només puguin volar unes quantes desenes de metres... és que sinó ja seriem indestructibles, i tampoc és això oi?
Una abraçada!
Assumpta, gràcies pels elogis desmesurats. Ara escrius al bloc per garantir-te l'existència. :))
Xexu, ja ho diuen no? homo homini lupus! (o no era així?)
bruixoleta, a volar doncs, peix volador!
mar, no naufragues no, ja nedes bé i voles també.
striper, peix que vola adormit o que dorm mentre vola?
Rita, bategant una mica les ales i amunt!
iaiapunkarra, peix volador-exhibicionista!
elur, i peix-ocell?
myself, gràcies per volar per aquí.
LLuNa, sinó serien els depredadors els que es moririen de gana! Una abraçada!
així som peixos voladors de l'avorriment; molt bonic
el Blauet de fet ja en sap de nedar, si més no el temps just per poder pescar ;)
convençuda m'he quedat! M'apunte a la teoria del peix volador. I això que no sé nadar! Però volar m'agrada molt...
Bé, de fet estic mig extingida... crec que començo a transparentar una mica, com si anés perdent consistència i solidesa :-))
I augmentar el ritme d'articles ja no pot ser... jeje
Mai havia arribat a aquesta conclusió company...
tens raó. les persones, com los peixos voladors, també tenim la sort de poder entrar i sortir de l'aigua.
hi ha una cançó especialment dedicada als peixos voladors que a més de nedar i de volar, caminen. se diu "nadavolandando"
com t'agrada jugar amb les paraules, he pensat que potser t'agradaria :)
bona nit, estrip
No ho havia pensat mai, i això que jo també faig volar la imaginació... Bona teoria!
T¡agraden els memes? Et passo el meme del 7 si vols. Al meu blog trobaràs les instruccions
Sorpresa, sorpresa! Tens un meme! Te l'he enviat jo. Al meu blog les instruccions si decideixes fer-lo
Jesus, potser som això! qui sap.
nimue, doncs sàpigues que volant també es pot nedar.
Assumpta, jo et trobo ben viva, ben alegre i ben visible.
Cesc, doncs mira ja en som dos.
Iruna, moltes gràcies, la buscaré, quina il·lusió una cançó!
khalina, i ho fas molt bé. El meme de moment el deixo, m'ho rumiaré 7 vegades però, moltes gràcies.
És una bona teoria aquesta que dius. Els blogaires no podem avorrir-nos, a mi em passa que no em queda temps.
Peix volador? Podria ser més divertit que l'estruç que amaga el cap en un forat, però m'estimaria més ser un animal amb capacitat de trepitjar de peus a terra i sobreviure-hi sense avorriment.
Peixos voladors per saltar-se l'avorriment... Ho trobo genial.
Salut,
S.
Per això els peixos no són avorrits. Són de molts colors i formes i es belluguen com ningú i si a sobre volen...
M'hi apunto jo també!!!
doncs si, la imaginació ens pot fer volar ben alt!
...això si, pot ser que el peix volador sigui caçat al vol pr un pelicà... que jo dirien que mengen peix..
Jo sempre he volgut ser una gavina...i ara que faig??? es que a mi els peixos (tot i que en tenim a casa) mai han estat sant de la meva devoció....m'ho rumiaré.
Per que...tu estas segur d'això que dius???
:-)
Un petonas guapissim!!!!
Sergi, un peix que camina? home ara evolucionaries cap un cocodril o alguna cosa semblant!
Sadurní, una nova espècie!
Joana, apa doncs a volar! Farem un bon banc de peixos voladors.
rits, ostres, compte amb els pelicans doncs. Que no n'hi hagi cap de perdut.
Jo Mateixa, si si estic segur, o no? De totes maneres segur que deus ser un magnífica gavina.
No, no, si jo em refereria a això:
"... si un dia en algun test de personalitat a algú li pregunten quin animal seria..."
A més el cocodril, quin iuiu noi!
:-)
Publica un comentari a l'entrada